Una gavina de cap negre
em sobrevola a la platja
sense pressa ni parar.
Descobreixo d'immediat
un corb marí dins del mar
que es desplaça a gran velocitat.
De tant en tant treu el cap
el corb marí submarinista,
-sembla una serp del camp-
i la gavina se’l mira
amb ganes d’intimar.
És aquesta nostra classe
És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.
Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.
Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...
Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.
Tardor
Trist tenim el sol
que es deixa vèncer per les pluges.
És ara el temps de la tardor
i són totes les gotes d’aigua ben rebudes.
Sobre el camps i a les valls
sobre els boscos i als oceans
són les pluges benvingudes.
Hivern
Ja no volen pel cel tants ocells,
el bosc es va adormint,
i neva als cims quan ve la nit.
Venim ara a l’escola
abrigats amb molta roba,
doncs no li agrada a la mare
que ens geli el fred d’aquest hivern.
PRIMAVERA
Ronda al cel la primavera,
s’espavila el sol
i fa esclatar les flors
per regalar aroma a l’aire
i pintar amb colors tota la flaire.
ESTIU
Traurem les bicicletes,
anirem a fer castells,
jugarem a ser donzelles
i guerrers d’altres temps.
I en tornar de la platja
amb la sorra encara als peus
pujarem muntanya amunt
per acomiadar l’últim raig de llum.
Es fan caminsEs fan camins de nit al cel,són els que inventen els estelsper convidar-te a volar.Són camins flonjos de l'airei cada fita és una llumque il·lumina tots els racons d'un laberint extern i fosc.
Creix el raïmLa parra a dues vessants
ha afillat un munt de pàmpols
i ha crescut més el raïm
que mira al sol de tarda.
Es va inflant cada gotim
augurant bona verema,
i tot el verd que li ha donat l'estiu
serà absent
quan arribi l'hivern.
No ens cal un calendari
per saber-ne l'estació,
doncs mirant-nos el raïm
esbrinarem l'època que és
observant llur canvi a diari.
Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...
De flors de Sant Pere és la flaire.
No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.
És efímera la flaire,
i permanent el record.
Volen baixVolen baix les orenetes,anuncien que plourà.Ja arriben núvols negres,els hi toca ara actuar.Hi ha batalla a les alçades,un raig de sol vol triomfarmentre bufa una ventadaque ens aconsegueix encostipar.Passen hores indecises,ennuvolades i molt grisesfins que una gota inicia el ruixat.I és ara el moment gran i triomfal,plou a dojo, rega l'aigua tot el camp!.
