Te'n vas, primavera

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes els verds en herència,
amb tots els colors a les florescències,
uns dies solemnes de llum intensa
i els vents transparents bufant inclemències.

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes volant les aus de pas
ens deixes la vida que esclata
ens deixes l’aigua a totes les vessants
ens deixes temperades estades al ras
ens deixes les nits més serenes de l’any.

Amagues bufandes i estufes,
amagues refredats, febres,
amagues sota les ales
records d’hores congelades,
de foscors abrasives amb malsons als coixins.

De dies escurçats per nits sense límits.

Viatgers del temps

Som viatgers del temps.

A una nau d’harmonia
dansant per les quatre estacions.

Visions de nit amb lluna,
i de dia, pel cel, el sol.

*

Poemes i activitats per a l'estiu

Poemes i activitats per a l'estiu - Upload a Document to Scribd






Regal procedent del blog http://bibliopoemes.blogspot.com/

Gràcies, Sàlvia!

Read this document on Scribd: Poemes i activitats per a l'estiu

El subtil planeta

És la Terra una esfera.

Òrbita d'harmonia,

lliçó de geografia,

gira sobre el seu eix, gira.

Equinoccis i solsticis

troba als seus circuits

amb pura geometria

que passeja altiva per l'espai sideral

-dansa i astronomia-.

Llums canviants,

albades i capvespres,

migdies, tempestes,

selves, boscos, estepes,

mars i oceans,

rius, rierols i estanys,

núvols, nevades i rosades...

I nosaltres, girant amb la Terra,

el subtil planeta.

Les mides, el temps, o tot és relatiu

Mentre perds el temps contemplant el desordre,

mentre decideixes per on començar,

mentre el rellotge avança inexorable,

mentre dubtes a la cruïlla del no fer res i el rondinar,

rota i gira la Terra,

fuig del seu depredador una zebra,

neixen cinc cadells d'una coala sota les estrelles,

creix poc a poc el líquen que alimentarà als rens,

s'inflama la lava que escup un volcà,

s'entesta una sargantana en travessar l'asfalt,

mor un gat que ha quedat atrapat per la vida setena,

toca un Stradivarius i el taca de iogurt una nena,

estrenen al cinema un pel·li de terror,

fan doctor "honoris causa cum laude" a un cantant,

somriu el botiguer ja a punt de tancar,

xiula un canari a un balcó del veïnat,

i tu... tu continues amb tot desordenat!

Màgia de la nit

Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.

T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.

I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar

serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...


Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.