Tornem

Tornem a entrar en aquell temps
que posa nom a tots els dies,
que omple les hores d'un brogit intens
i ens deriva a ser mercenaris del no res.

I ens rep amb pluja i fred,
amb un raig de llum encara
que ens transporta pel record
i ens fa circular amb els mots
pels relats d'una pàgina passada.

I ens embala estil coet
cap a una altra etapa que ens puntuarà
amb xifres generoses els exàmens vitals
del solemne tribunal vacacional.



(Aquest poema tampoc és per nens)

Tenim un any pel davant

Tenim un any pel davant
amb festes d'aniversari,
dies vermells al calendari
i hores fosques per dormir.

Tenim un any pel davant
amb tristors als noticiaris,
calor per suar o fred polar,
i alguna ventada per volar.

Tenim un any pel davant,
cal no omplirlo d'inutilitats,
sols d'art, de temps, de raigs,
de mots, de flors, d'enyors,
de projectes i pantalles de colors...

Al gat

Li pentina al gat el pèl
la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.

Diumenge i colors

Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.



Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,
en mirar-la,
amb embranzida un calfred.

I un cel gran

I
un
cel
gran
carregat
d'astres brillants
ens regala cada nit
punts de llum hivernals,
i aquella lluna blanca i freda
que s'enmiralla al mar tranquil.
Ja ha arribat el temps serè, infinit
que dóna hores llargues a tots els somnis,
ja ha arribat aquí el temps serè, infinit.
I els boscos i les platges i els camins
s'adormen en calma i plàcids
sota l'intens blau marí,
sense ventades,
esperant
a l'alba
neu,
sí.
*
*
*

Sublim ambient

Blau al cel del capvespre,

blau intens, profund, immens,

marc excels pel primer astre.

Sublim ambient

que precedeix la nit.

Fred, gelor incipient.