Cuinarem poemes

Cuinarem poemes
a la llar del sol
bressolant paraules
que són flama i foc.

Esmicolant les lletres
enllaçant diftongs,
modelant les rimes,
simulant cançons.

Bullirem els mots
a una cassola viva,
depurarem el suc

amb llums de vidre.

Courem poemes
per fer punts de llibre
i cataplasmes sanes
per guarir ferides.

Avança març

Avança març
capbussant la llum solar
a les hores fosques de la tarda,
foragitant la nit
una mica abans cada dia,
regalan-te escalfor a migdia
i extenent un catifa de pètals florals
a una primavera incipient que ve de pas.

Avança març
amb aires de festival
per sobre el mar,
avança març
per boscos i camps
incitant l'explosió de les florides,
espurnejant verds nous arreu
i obrint a les cases amb ventades
portes, finestres i balconades.

Avança març
com els núvols pel cel,
com l'aigua del desgel,
com els insectes i els ocells...

Avança març.

Verd o blau? Blau o verd?

Jo dubto,
tu dubtes,
ell dubta
ella dubta
nosaltres dubtem
alguns dubtem
tots dubtem
pocs dubtem
vosaltres dubteu
alguns dubteu
tots dubteu
pocs dubteu
ells dubten
elles dubten
alguns dubten
tots dubten
pocs dubten.

Qui dubta?
Veus verd?
Veus blau?

Post inspirat al fragment:

"En xinès i japonès el verd i el blau es perceben com diferents variacions d'un mateix color, que reb el nom de 青."


De l'entrada "Els noms dels colors" del Blog "Idees i contraidees"

Circ al cel

Circ al cel:
pluja d'estels,
aurora boreal
satèl·lit orbital
l'arc de Sant Martí,
un sol rabiut de tempesta,
núvols disfressats de festa,
blau serè nítid i ple,
gris esfosquit,
negre, negre
vespre mel
blanc

brut,
circ,
tel,
cel

és.

Sabor a infinit

Quatre gotes,
un plugim.
Un dia més
a l'escala del temps.

I esperar que no ens detingui,
que ens empenyi vers les nits
de màgia, espai, lluna i estels
plenes d'espurnes i esquitxs.

I allà, gaudir
del sabor a infinit.

B. Còsmica

Cal viatjar a un indret

sense invasió lumínica,

cal que la nit perduri nítida,

cal observar el cel amb calma

per veure passar orbitada

la brillant brossa còsmica.

Harmònica, fluida,

dansant, rítmica,

la brillant brossa còsmica.

Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.