Mil moments de boira espessa,
un segon de llum brillant
que il·lumina i multiplica
cada feix de verd al camp.
Enfosquirà el cel al vespre
i la nit plourà foscors
a l'arqueologia dels vells somnis
amarada pels estels.
I arribarà l'albada
imposant la llum primaveral
a cada teula de les cases
i als nius del campanar,
a la morada més tancada,
a les ales del gavià en vol,
a les onades de la platja,
a les flors del meu pom,
a l'escala de la terrassa
i als batecs del teu cor.
***