El silenci,
la foscor.
Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.
Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.
El silenci,
la foscor.
statcounter
dilluns, 6 de juliol del 2009
diumenge, 5 de juliol del 2009
Ha tronat a mitja tarda
Ha tronat a mitja tarda,
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.
Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.
Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.
Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.
Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.
Flors d'un dia
Flors d'un dia.
Vermell d'harmonia,
cinc pètals de simetria radial.
L'hibiscus: vitalitat
i valentia incondicional.
Del baladre
No estan quietes les branques,
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.
Bonica i harmoniosa,
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.
És viu el baladre
i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.
***
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.
És viu el baladre
i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.
***
Diumenges
Els diumenges de vacances
són dies malaguanyats;
si dupliqueu els descansos
podeu al final sortir malparats.
Oh, si els poguéssiu traslladar
al període laboral...!
són dies malaguanyats;
si dupliqueu els descansos
podeu al final sortir malparats.
Oh, si els poguéssiu traslladar
al període laboral...!
Ballem a mar
Es banya el sol
es banya el cel
es banya el món
em banyo jo
et banyes tu
es banya ell
es banyen elles
ens banyem tots,
banyem els ulls,
banyem el nas,
ballem a mar,
som llum i sal.
Entre dos llums
Al vespre, tons daurats al cel
sector oest, acompanyant el sol que fuig,
i tots els rosats darrera uns pocs núvols
que esdevenen immòbils cap el gris.
La nit, temps fosc amb lluna
entre dos llums en evolució.
A l'alba, solemne és la claror
que comença sent aquarel·la
per acabar al cel en gran lluentor.
Tots els blancs, tots els blaus,
roses i grocs, canviants tots els colors.
Xatracs, gavines i falciots al vol.
Es fa evident molt aviat el sol,
donen llurs raigs ales al nou dia.
Volen les hores, vola el temps,
es succeeixen els moments
fins que torni una altra vegada la vesprada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)