statcounter
dimecres, 8 de juliol del 2009
La vida, un tresor
La vida, un tresor.
Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.
Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.
La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.
La vida, un tresor.
Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.
Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.
La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.
La vida, un tresor.
Capa de núvols
Capa de núvols
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.
Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.
I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...
(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.
Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.
I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...
(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).
dimarts, 7 de juliol del 2009
Cel ric
Cel ric, escenari
de temps canviant.
Ruta de núvols,
tour de cent vents,
volum de llum,
vols d'ocells,
a baix, amunt,
figures a l'aire.
Brisa, ball
amb els arbres:
remor de natura
que a l'atmosfera sura...
I jo, a terra,
esperant que caigui la pluja.
Bany
Aigua de mar:
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.
Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.
Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.
***
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.
Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.
Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.
***
dilluns, 6 de juliol del 2009
Pujar al terrat
El silenci,
la foscor.
Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.
Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.
El silenci,
la foscor.
la foscor.
Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.
Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.
El silenci,
la foscor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)