statcounter

dimarts, 14 de juliol del 2009

Serena és la tarda





Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

Els lemurs




Ens miren els lemurs,
ens miren des de dalt.

I és que cadascú mira
des d'allà on està.





Fotos: lemurs de Madagascar



Glaçons a l'aigua



Glaçons a l'aigua,

líquid que fon el glaç.
Intercanvi constant,
com el que hi ha a les profunditats del cap.
Es dilueixen les idees
entre els mots dels poemes.
I com fa la llum amb els colors,
el vers amolla moltes versions.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Viure a l'arbre

Foto: lemur. Madagascar


De branca en branca,
vora el tronc, al vent.
El lemur, sa mirada.
Viure a l'arbre,
lluny de terra, prop del cel.



***

A Poelàndia

Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors
Museu Marítim de Barcelona



El meu poble és Poelàndia

i està fet d'espais tot franges fines
i de temps amb valor inconsistent.

A Poelàndia
l'oratge és d'albades i boires,
crepuscles i vents helicoïdals.

A Poelàndia
la terra és fina sorra i roques,
abismes siderals i penya-segats.

A Poelàndia
la població és d'éssers màgics,
bruixes, fades, mags i cavalls alats.

A Poelàndia
la flora és de plantes que germinen
a deltes i estuaris, vora mar.

A Poelàndia
la nit dura tres quinzenes cada mes
i quatre llunes alternen fases al través.

A Poelàndia
els dies són de calma i moltes hores llargues
que s'esfilagarsen en minuts plens de pensaments.

A Poelàndia
momifiquem els faraons amb capes de tela fina,
lli, or i cotó estampats amb poesia.


A Poelàndia
decorem les balustrades amb rimes vives
i estructures del saber entre fractals de gel i subtils diamants.


A Poelàndia
...............................
..........................................................






Les sandàlies de Tutankhamon




Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors”
Museu Marítim de Barcelona




Aixovar exhaustiu a la tomba,
sandàlies, llavors, plats i joies...
Tutankhamon, mòmia morta.




Poesia infantil d'estiu

Directament del seu blog, Bibliopoemes,
aquest muntatge poètic que en regala Sàlvia. Moltes gràcies!