Vaig trobar una vaca

Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl·lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.

Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.

Rosat al cel

Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,
capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.

Festa gran

Fan festa gran els cargols,
celebren la festa anual:
gimcana al camp de cols,
llançament de bava amb salts,
carreres, girament de pedres
i escalada lliure per l'herba.

Mengen bolets,
beuen suc de tempesta,
ballen sardanes i minuets
ensumant flaires de les figueres.

Vull

Vull veure una vinya feréstega,
vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...



***

Collita de primera

Sublim serà la cacera,
i generós el terra
amb una collita de primera.

A la vora dels pins, rovellons.
Amagant-se entre la molsa, camagrocs.
I els ceps, emmarcats per la fullaraca del bosc.




***

Juguen els núvols

Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,
viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***

M'espantes

Foto: núvols etíops

M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.