S'emporta el vent les paraules, se les emporta al món dels sons, una biblioteca sonora al paradís dels mots.
I prenen vida pròpia, i passegen pressumides parlant del què imagines, sovint inventant històries intemporals i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.
Les capturen els poetes, les ensumen entre la pluja i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.
Rimen, les ordenen al cos del vers, els hi atorguen la bellesa feta ritme i fan dels poemes obres d'art.
Quan la foscor més profunda se'ns instal·la al voltant plantem el telescopi al prat per desentrellar els misteris de les negres nits estelars.
Serà gran la collita: aprendrem a mirar i preguntar als planetes, a les nebuloses, als meteorits siderals i a les constel·lacions espacials difícils qüestions astronòmiques que intriguen als humans.
Mesures i distàncies, magnituts colossals, i secrets orbitals entre antigues llegendes celestials i la més actual brossa còsmica...