I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.

Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.

Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.

Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...

Turisme de qualitat

Estàtues de militars?
Arcs de Triomf, muralles?
Monuments a les batalles?
No!
Volem trobar jardins amb flors,
mausoleus d'artistes i poetes,
escultures a les places
i a ningú lluint misèria
o assimilant-se als voltors.

Volem trobar museus,
volem trobar parcs d'atraccions,
volem trobar teatres
i sales d'exposicions.

Volem trobar justícia
i arguments o raons
que inutilitzin els canons.

Volem veure harmonia i pau al món,
volem trobar sorpreses cada capvespre
i somiar de nit sense malsons.

Volem que ens despertin les albades,
que la llum clara ens convidi a caminar
per territoris plens de natura,
i pobles amb cultura a vessar.



***

Les tombes dels poetes

Passeig festiu dels diumenges

a visitar les tombes dels poetes.

Hi van, mudats, els habitants de Shiraz

als més elegants mausoleus de l'Iran.

***

Les famílies, els nens,

entre jardins i ocells.

***

Un país sense exèrcit

Vaig somiar un país sense exèrcit

ni soldats ni bombes ni tancs,

vaig somiar un país ple de parcs naturals,

colibrís, papallones i molts més animals.

*

Amb muntanyes i volcans,

aigües sulfuroses, boscos amb bromèlies

pluges tempestuoses i orquídies gegants.

Vaig somiar amb Costa Rica, un país real.

(Jose Figueres, un català, va abolir l'exèrcit a Costa Rica el 1948)

Detalls aquí.

***

D'emocions essencials

Ens parlen els llibres
de roques amb líquens,
ens parlen els llibres
de vells caçadors,
ens parlen d'històries
antigues i drames d'amor.


De grans aventures,
per mars orientals,
de planetes amb llunes
a un vers inventat.


De mags i princeses,
d'emocions essencials
que només en llegir-les
esdevenen reals.


Es col·loquen en filera els mots
i palpiten, si ens parlen al cor.

La bellesa del ritme

Poema dedicat a tots

els usuaris de la poesia,

poetes, lectores, lectors

i fades-madrines del món dels mots.

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.

Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,

sentir el tic-tac del rellotge

o la sintonia del noticiari...

***

Descobrir blau entre els núvols

quan la pluja s'escapa del cel,

patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.

***

Veure després com surt un sol sol,

i no nou, com hi ha al mapa del temps

que ensenyen a la tele els meteoròlegs.

***

I esperar que la foscor

ens bressoli els somnis,

i la nit arribi a poc a poc.

***