Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.

A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor

la gràcia de fruir de les hores petites

emmarcades per l'evasiva foscor

que anuncia els primers raigs...

*

A una ciutat que s'aixeca a diari

remenant vèrtics vitals,

que empeny agosserada als seus humans

a moure's de costat, i amunt i avall,

que atreu projectes ilusos

bastits a les desesperances,

que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,

que escarba als núvols de cels nous.

*

Que contempla el primer fred dels sense sostre,

el silenci esgotador de qui no té interlocutor,

que contempla les fisures del temps

i les tempestes que esmicolen agendes.

Que reescriu vides i signa defuncions,

que decora ses places amb obres

i escampa florides empolsegades als balcons.

*

La gràcia de fruir de les hores petites.

***

Als túnels

Res no és mesquí,

ni cap hora és isarda...

Salvat Papasseit

P

Protagonisme dels moments

a la vida intensa i silenciada

de cada ésser que pobla la Terra.

*

El passeig verd de l'insecte-pal,

la meva mirada al primer planeta

que apareix lluminós al cel ja fosc,

aquell udolar l'origen del qual no identifiques,

la marmota immòbil sobre la pedra,

i el nen amb mocs arrebossat d'arena.

*

Tantes hores de feina

d'obrers sense nom ni biografia amb lletres,

fissures i esquerdes a les mans d'una nena,

el balbuceig d'un estranger parlant la nova llengua...

*

Les formigues cooperatives,

els presidents sense premi Nobel,

els habitants dels pobles

i els que omplen els vagons del subsòl

als túnels de qualsevol ciutat.

Als túnels.

*

**

***

Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

No ens agraden les fronteres
ni les penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.

Som els guatxi-guatxi,

anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***

El Sol i la Terra

Vivim al sistema solar,
vivim al damunt d'un Planeta
que gira i gira al voltant
d'una gran estimada estrella.


L'estrella és molt brillant,
el Planeta a diari la venera
i quan l'amaga la nit
la Lluna ens la reflexa.


El Sol és la nostra estrella
i la Terra, el feliç i bonic planeta.



***

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant

pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,

t'enlaires a les palmeres,

t'enlaires cap a dalt!-

*

Era una cuca de llum

que competia sota el cel

amb el titil·lar d'algun estel

en atraure de nit la lluna.

*

**

***

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,

sóc el vent que mou els núvols,

el que aixeca fulles sota la lluna

i us fa augmentar les pors...

***

El que xiula i empeny portes,

el que trenca branques contra els vidres,

el que us fa trontollar ànima i cos

el que aixeca tempestes,

el que provoca ones gegants

el causant de molts naufragis

el que empeny veles amb fúria

i estimba els vaixells als penyassegats.

El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,

el que bufa i s'emporta les promeses,

el que fa volar i empeny projectes,

el testimoni del passat

el que existeix des de temps immemorial...

Sóc el vent.

********

***