El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.





Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.






Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.

Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.

Crisantems

Un ram de crisantems

a un gerro d'aigua clara

entre el marbre i el xiprer,

a l'ombra freda de la tarda.

Tres dies de color

a cada pètal de les flors;

quedarà pansit el pom,

caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,

quedaran colgats els crisantems.

***

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.


I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.


S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...

Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.


Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.


Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.


És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.

Juguen els mots

Juguen els mots pel cervell,

salten i salten del cap cap el cel.

Bategen estels,

foragiten boires,

saluden el sol,

expliquen històries.

Juguen els mots pel cervell,

fugen, són veu, són vers.

***

T'enganxen les paraules

T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.

Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.

Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.