Llum al cel

Ambient de llum al cel,
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.

I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.

Petita cançó de l'alba

La primera llum de l'alba,

guspira del despertar.

Motor irreductible

del diari caminar.

Et regalo un poema

Et regalo un poema

de nata, mel i crema,

et regalo mots amb lletres

farcides d'estrelletes.

Llum i reflexes

a tan bones postres,

i una veu que llegeix

amb dolcesa cada vers.

Dies freds

Arribaran dies freds de llum escasa,
seran hores difícils. Per valorar el sol
més desitjat que sovint s'amaga,
que aviat es posa a l'horitzó i marxa.

I regnaran les nits més llargues,
les hores fosques, amb estels, seran protagonistes
de l'inici d'un hivern gèlid i fred,
i ens col·locaran de cop a recer del cel.

Recordarem els estius càlids
i els banys a la platja amb brisa de ponent,
i aquella espera a l'aeroport
sabent que ens esperen, a dalt, els núvols i el sol.

I els els llibres, i els poemes,
i els diccionaris, i les llibretes
i el llenguatge i tots els mots
ens definiran mil sensacions,
totes les aventures
i les belleses d'aquest món.

Desitjarem hores de mil minuts
i ulleres tensores de les parpelles
per tenir visions il·limitades
i fruir d'històries il·lustrades. O relats.

Alternança

L'herba verda del parc
s'ha cobert de fulles mortes;
el jardiner posa remei
passejant el tallagespa
amb rítmica i lleugera empenta.

Radical i contundent,
una imatge de tardor
esdevé candidata a primavera.
Fins que l'auró es decideix,
i deixa caure sobre l'herba
una altra fulla seca.

O dues, o tres, o més...

Són sons

Tens la música i les tecles,

tens els mots i les idees,

tens la veu per dir el poema,

tens el silenci per callar.

Tens els versos al teu cap.

Surten,

viuen,

clamen,

criden,

xiuxiueixen

i són sons.

Cauen versos

Cauen versos de les branques,

cauen mots del castanyer;

fulles seques que s'estimben

i castanyes sobre el groc serè.

S'amaguen entre ombres,

i s'escriuen sobre el fang;

s'esborren amb les pluges

i s'obliden a l'hivern.

Cada tros de branquilló

i les pinyes i el boix

les cireretes d'arboç

i les pedres i els socs

i els arbres que no perden la verdor,

i les mallerengues i els tudons

son els noms presents al bosc

i fan versos que ens expliquen la tardor.

I no es cansen

ni de nit ni sota el sol,

que perviuen a la Terra,

aquesta nostra excelsa mansió.