Poema del mar

Tots els colors a l'aigua
naveguen i naveguen.

Els blaus ténues
quan matines,
els blaus d'intensitat
si no està el cel ennuvolat
els verds de la maragda
a s'horabaixa, cap el tard,
i els blancs que pinten a tothora,
onada a onada, l' escuma del mar.

Vermells, rosats i malves
s'emmirallen al capvespre
per, sense adonar-te, rebre
estels i lluna a la nit surant.

Disfressa't de...

Disfressa't de bomber,

de mafiós, lluç o jardiner,

de savi, metge, escarabat o romà,

foca, calamar, musclo, gamba, paella o interrogant.

D'esquelet, mòmia egípcia, lladre, policia o barber.

D'infermera, artista, batut de síndria, fan culé, Bill Gates,

rosa blanca, astronauta amb coet, lluna plena, malalt de pena,

monjo oriental, pilot d'avió, cameràman, pollastre, ànec o saler,

sirena, nenúfar, monstre de llac, cortina de lli o estam del safrà.

Pebrot, llum de plata, mort de gana o Ferran Adrià.

De guerrer medieval, de drac ancestral, dinosaure,

picapedrer, Harri Potter, bruixa amb berrugues o Avatar.

h

Disfressa't del que vulguis

i posa't a ballar,

que la dansa et porta

al millor combat,

al que dicta ara

el gran carnaval.

Seran tresors

Concentra cada gota
un feix de llum.
Engoleixen lluna i sol.
Brillen, i totes juntes
basteixen el futur.

A les plantes,
als camps, al tros,
al jardí i a les flors.

Als fruits,
carn i pell
tot lluentor.

Són,
seran les gotes
grans tresors.

Abasta la pluja

Abasta la pluja tots els silencis
i transforma les gotes en sons.

Quan esquitxen,
quan cauen,
quan repiquen contra els vidres
o mullen els cartrons que t'emboliquen el cos
i tota l'aigua t'anega el cor.

Verds

Foto: atzavares. Jardins a l'entrada del cementiri "El Alamein" (Egipte)

Terra i aigua

i llum del sol,

verds, regal per a la vista.

Segell de vida,

garantia d'un color

que fa del seu plural

esperança en l'abundor.

***

-after The Road-

***

Llum oberta

Llum oberta,
do d'una albada primerenca
que s'escapa de la nit,
que vol tancar un hivern
per rebre l'anunci de primavera
magnificant gradients...

T'aixeca del llit
des d'un silenci que serà aviat brogit,
t'assenyala amb cada raig,
i quan t'obre les parpelles
beneeix l'immediat del teu esguard.

Et regala un cel brillant,
et regala aroma suau l'albada
a extensió del temps enllà,
a una gran convidada
amb ball inclós de la mirada
per la pista just ara estrenada.

Fugisser hivern

Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)

Fugisser hivern.

T'esmicoles entre les hores

blaves del febrer

disfressat de caramell efímer

que el sol fa esdevenir goteig.

Saltes frisós entre els ametllers

capturant rosats i blancs

per pintar al cel unes estampes

carregades de sol i temps.

T'amagues juganer entre les branques

que dissimulen els brots d'espàrrecs,

crides els pollets de gavines a tastar el primer peix

i decretes florides acoloridament sobtades.

Vols ser el rei de les geleres

tot sabent que la banquisa

et porta indefinidament al cor,

i que tu regnes per sempre als pols...

Que ets gestor dels icebergs

que aculls pingüins i óssos,

que aixoplugues totes les blancors,

que emmiralles de nit llums dels estels.

Duus a casa corona blanca,

un ceptre gelat de noranta dies

i aquells crus vespres d'acer

que ens demanen si us plau fogueres.

Neves copiós als mars i oceans,

geles els vents

h

i t'enganxes a la terra

amb el risc de ser un dia fang,

de tenyir amb rovell aiguabareigs,

de fer inútils els camins,

de jugar amb el sol a esculpir allaus,

d'escombrar vessant avall les branques seques,

de rememorar Nadals que ja han passat,

d'aferrar-te a l'existència

i barrar al pas a un oratge amable

que ja està a punt d'arribar,

que reclama entre nosaltres una vital presència...

Fugisser hivern.