Escales, graons, escaletes i baranes

Matinada freda

Matinada freda,

l'últim cop de l'hivern,

tremolor extrema,

gelor absoluta a la pell.



No plou ni neva

ni bufa avui el vent,

llueix el sol

a un cel blau transparent.



I ens fa anar de pressa,

mira com va la gent!



Empeny tothom el fred

i ens perturba el seny,

fa visible l'alè

quan del temps és el rei.

A taula

Cadires, estovalles,

les begudes i el pa.

Bona gana,

plats, les copes i safates,

oli, taques i el menjar.

Bon profit de sobretaula,

les engrunes a la gespa

i tu, que has d'anar a fregar.

***

**

*

La vie en rose

Torna a sortir el sol,

reixeix cada color

sota un cel blau de debò.

n

Boires, trons i nevades,

cops de vent a les vesprades

són novetats ja historiades.

j

La immediatesa del bon temps

que se'ns enfila pels vidres,

aquesta bonança que ens acull

quan sortim a viure pels carrers,

l'alegria que se'n deriva

d'endevinar que la primavera aviat serà viva,

copsar el taronja contumaç

de la primera strelitzia,

o els roses infinits

que ens regala l'ametller...

k

Sentir-te ocell de pas

o abella aixoplugada.

Veure, viure i ser natura

o poeta entre el mot i la pintura.

***

Volen volves

Volen volves,

volves blanques

pels carrers.

Volen volves,

volves blanques,

ball al vent.

Flocs de neu,

dansa lleu.

La nit s'atansa,

serà avui clara arreu;

capa blanca

allà on mireu.

Capa blanca,

allà on esteu.

No pren la neu al terra

Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...

No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.

No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.

No s'acaba l'hivern

No s'acaba l'hivern,

ens arrossega al paradís del fred

lluint nítids els paisatges.



Serenor entre el blanc i el res,

gelor suau, subtil, tenaç i fina

que ens balanceja amb ritme

entre les hores dels dies expandits

i la minva encara escassa de les nits.



Com els núvols pel cel,

com el rosa per l'ametller

com el vol de les abelles pels fruiters,

passeja enguany l'hivern.


El que es fondrà al mes de març,

el que emblanquina les albades,

el que ens reté al caliu del llit,

el que signa al matí els noticiaris.


El que amaga la lluna de nit,

el que ens refreda els aires,

el que ens retarda la calor,

l'hivern que ens gela els geranis.


No s'acaba l'hivern;

acoloreix, però, el desig

i atia entre els freds

les flames més esperançades.