Rovelló, rovellí

Rovelló envellit,

ple de cucs a la nit.

Rovelló ennegrit,

rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,

t'has quedat ben petit.

Rovelló, rovellí

t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,

rovelló ennegrit,

rovelló escarransit

rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do

rovelló exquisit

que enguany has fugit.

Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,

llum i reflex,

verd humit,

castany espès.

Tarda amb boirina,

bruixes i ocells.

La nit arriba,

ens atrapa el fred.

***

Juga el mar

Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

Metàl·lica tardor

Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...

Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--

Tresor

Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.

Intercanvi

Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

L'octubre

M'agrada que s'obri el teló

i el bosc s'abilli de tardor,

que entri l'octubre a escena

carregat de boires i núvols,

que el cel ens regali pluges

entre pinzellades de fum

i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti

i esclatin els bolets,

que a la roureda creixin els ceps

i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,

i sentirem el picot, veurem un pit-roig

i la mallerenga es mourà inquieta

entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,

cauran, com les fulles, les figues

i els grocs tenyiran al camp la vida

competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre

madurant castanyes,

despertant fredors,

signant projectes,

emparant colors.

Fugirà en silenci

mudant enyors,

generant paraules

per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló

i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...