El primer raig

Té mandra el dia,

fa el ronso al matí.

La foscor s'estira,

s'allargassa la nit.

El carrer matina

amb el sol adormit.

El primer raig il·lumina

un nen que es pentina,

les capes de gomina,

gent que va corrent,

l'albada amb aquesta rima

i els núvols plàstics del cel.

A flor máis grande do mundo

Una casa de pisos

Foto: castell d'Osaka (Japó)

Al primer, les cavallerisses,

al segon hi ha les cuines.

Al tercer, sales de recepció,

al quart hi ha les cambres

i a l'últim, el cel i el sol,

la lluna i els núvols

i el vent del nord...

Rovelló, rovellí

Rovelló envellit,

ple de cucs a la nit.

Rovelló ennegrit,

rovellat al seu prat.

Rovelló escarransit,

t'has quedat ben petit.

Rovelló, rovellí

t'has quedat esquifit.

Rovelló envellit,

rovelló ennegrit,

rovelló escarransit

rovelló esquifit...

Ai, ai ai! Déu n'hi do

rovelló exquisit

que enguany has fugit.

Mirall a l'ombra

Mirall a l'ombra,

llum i reflex,

verd humit,

castany espès.

Tarda amb boirina,

bruixes i ocells.

La nit arriba,

ens atrapa el fred.

***

Juga el mar

Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.

I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.

Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.

Metàl·lica tardor

Matina el dia amb llum tímida i tènue.

Vol fer fred,

vol tapar-se el cel,

vol ploure un núvol de plom

vol caure'ns en pes a sobre la tardor...

Metàl·lica, de coure, de ferro, d'or.

En pes, a sobre, la tardor.

--