Una branca de sajolida

Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.

Castanyada

En caure del castanyer

s'arreceren les castanyes

entre la molsa i les pedres

fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló

amb les falgueres i les herbes

entre la humitat de l'estació

posen tocs de distinció

a un art efímer en vies d'extinció,

que la gana, el fred i la gran festa de tardor

han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,

esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...

Sóc la mel

Escombraré amb vent totes les fulles,

esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)

Quan el sol daura les fulles
i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

Surt el sol

Surt tímid el sol,

l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar

amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla

de presències fugisseres,

doncs és cosa de la tardor

lluir cels de textura variada

i entretenir l'espectador

d'encuriosida i atenta mirada.

***

El primer raig

Té mandra el dia,

fa el ronso al matí.

La foscor s'estira,

s'allargassa la nit.

El carrer matina

amb el sol adormit.

El primer raig il·lumina

un nen que es pentina,

les capes de gomina,

gent que va corrent,

l'albada amb aquesta rima

i els núvols plàstics del cel.