Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.

I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.

Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.

A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.

El paper

Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)

Abans jo era un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,

a l'estiu gran ombrel·la,

a l'alba dolça poncella

i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions

a la meva essència,

he canviat l'estructura

per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,

de colors, reciclat o blanc,

net, sedós i tallant

lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,

sóc verge full per escriure,

fulla estampada de llibre;

pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,

cos quotidià de llibretes, revistes,

receptes, instruccions i diaris

esquelet dels diccionaris,

suport pels mars i continents

als mapes dels atles,

tresor disfressat de diners,

bastida de partitures,

prospectes i cançoners,

faristol per a aquest poema,

redactar la carta als Reis

o dibuixar un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

30 de gener, DENIP

Foto: Japó (llum i contrallum)

Dia

Escolar de la

No violència

I la

Pau

PAU

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables qüestions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia, gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

I. Barriel

(Poema publicat a aquest blog el dia 29 de gener de 2009)

***

Camuflatge

Univers ocre

a un racó del poble.

És poesia

T'atrapa el poema,

ja hi vius a dins

quan un núvol és tema

i la seva pluja té encís.

T'atrapa i musica

les petjades endavant,

quan t'endinses al fang

i esquitxes suc de rima.

És poesia l'herba

i el cargol,

la nit i el dia,

la cantata del sol,

la lluna que et mira,

el ritme dels mots,

el blau de la flor

el cel de colors

i el Planeta que gira.

Tot és poesia.

***

Figures de gel

Foto d'una foto

Exposició d'art local al Restaurant del campament del llac Khubsgul (Mongòlia)

Escultures de gel. (Del concurs que celebren cada hivern)

Ens habita l'hivern,

som figures de gel.

Ens pentina el vent,

ens aprima la pluja,

som transparents

ens agrada la lluna.

Ens agrada la neu,

ens agrada el gebre,

ens agrada el fred,

les boires, els núvols i l'aire.

Ens molesta el sol

i l'alè de les bèsties,

la tos i els mocs de la gent

i els ulls dels monstres.

Ens habita l'hivern,

som figures de gel.

***

Participació al 190è joc literari de "Tens un lloc dalt del món"

Participació poètica al 190è joc literari que convoca en Jesús Tibau al seu magnífic i prolífic blog "Tens un racó dalt del món"

Simbiosi

El teu caliu,

serena escalfor

amb tanta calma...

Ara sóc feliç!

M'aixoplugues

generós prenent el sol.

Vivint al camp,

tot era competència i guerra.

Les paparres entre l'herba

o saltant olímpiques des d'alguna ovella.

Les mosques al voltant

del teu cap, els ulls i les orelles.

Les espigues que se t'enganxaven,

les punxes que t'esgarrapaven,

la pols, el fang, les pedres i la terra,

tot el que feia del teu pèl

un laberint ingrat de polseguera i merda.

Ara sóc feliç!

El teu caliu,

serena escalfor

amb tanta calma...

Simbiosi de puça agraïda

i gos urbà de bon viure.

***