Fulles mortes

Foto: algú em pot dir el nom d'aquests arbres?

Parc Natural de Plitviche, Croàcia

Fulles mortes,

és hivern.

No cauen

amb la neu, 

no cauen

amb el gel.

Tremolen

amb la brisa, 

tremolen

amb el vent.

Rebregades, 

enfosquides,

ja esquifides,

testimonis,

fulles seques

d'inclemències

sota el cel.

Testimonis

del gran fred.

De les pluges,

pedregades,

grans tempestes

i nits plenes d'estels.

Hores d'intempèrie

al bell mig de l'univers.

Fulles mortes,

                                                                    és hivern.

Sonet de lluna plena

És nit de lluna plena,

els llops són a dormir

i somnia una nena

que el sol ja vol sortir.

És nit de lluna plena,

el cel un mar de llum,

les onades són estrelles

i les tenebres flocs de fum.

És nit de lluna plena,

l'hivern un cau de fred,

i cada paraula del poema

bàlsam dolç de l'univers.

No em destorbis,

bruixa negra de la nit

que els mots han de florir.

No m'enceguis

foscor extrema,

que vull veure el camí...








***

Ballen les paraules

Quan et ballen les paraules dins del cap.

Quan salten tot seguint el seu propi compàs.

Quan elles soles volen dir o intenten explicar

aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel

o l'aigua del mar, tan transparent,

o la lluna plena que ja no creix

o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa

i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.

I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,

els sons solquen camins inèdits

i els mots renuncien a l'ordre alfabètic

per brodar amb certs matisos cada realitat.

***

Com un núvol

Com un núvol, 
com un ocell,

com un satèl·lit 
volant pel cel...

Veure muntanyes, 
cims amb neu,

els ports i els pobles 
de tot arreu.

-Mira, els Alps! 

-Serà el Montblanc?

Són els paisatges 
de dalt estant!




***

Màgia de Nadal

No plou ni neva

Ni plou ni neva.

Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,

el cel se'l mira i espera

que no ens enganyem i pensem: 

oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern

i a tots ens arrossega.

Per gastar les bufandes i la llenya,

per girar amb la roda del temps,

per navegar amb l'harmonia de la Terra.

***

Esperem

Foto: cel d'hivern a Granada

Esperem que aparegui un estel gran al cel,

esperem la llum nocturna de la lluna,

esperem un raig instantani, un coet,

i el sol

i la pluja

i els paisatges acolorits de cada temps...

Esperem que la vida 

ens pinti a la cara somriures,

esperem que les hores

siguin cau d'enginy amb un toc d'alegria,

esperem de la poesia

un sonor aldarull, un ritme acurat.

I que els versos

signin àgils la dansa dels mots.

Esperem.