Fred

Neu, glaç i gel i vent i fred...
Les muntanyes ja són blanques
i el cel, en continu moviment,
ens omple el temps de bafarades
amb cançons, poemes blancs
i dolces paraules enxarxades.

No volen els ocells,
se'ns fa visible el nostre alè,
s'atura l'hàlit de la natura
i ens agrada el cel d'hivern.

La llum de febrer

Ens entra a la vida la llum de febrer,

l'imminent cant de l'ametller,

la blancor arreu escampada

i mil promeses de nous verds...

Ens entra a la vida febrer

oferint-nos creixents jornades

per l'alegre oratge esvalotades

i pintades al nostre calendari 

amb la tinta gris d'estricta calma.

Flaires dolces al camp

dels calçots que es torren,

dels colors que fugen,

de la neu que es fon,

de les flors que surten,

dels cargols que van,

del sol que torna,

d'un cel que trona,

del núvol que escampa,

dels borrons que esclaten,

dels arbres que s'abillen i dansen...

Children's Peace Monument

Imatges d'Hiroshima, capital mundial de la Pau

No pren la neu al terra

                                                                       NO PREN LA NEU AL TERRA

                                    Ens atura el fred ambient,
                                    ens fa recular a cada intent 
                                    d'estirar les cames al passeig...

                                    No pren la neu al terra
                                    ni sobre la gespa verda,
                                    no pren l'entusiasme dels projectes,
                                    no pren a la nostra oïda el gemec
                                    dels que deixa al marge la fortuna.

                                    No pren la flama a la llenya,
                                    que la pluja i la neu
                                    i la humitat ambient 
                                    han fet sa gestió inoportuna.

Isabel Barriel

(Fotografia i muntatge de Miquel Traveria, extret del seu blog http://imatges-i-senssacions.blogspot.com)


                                                                                                         

Avançaré

Foto: matí de dissabte a New York.

Autor: Oriol Arteaga

Avançaré sobre la neu,

avançaré pels camins blancs

superant els entrebancs;

aniré enllà, enllà. Molt enllà...

Aniré a buscar el temps de primavera,

a l'espai diàfan, immens, dels dies llargs,

aniré al futur que quasi a tots ens espera.

Avançaré, aniré, si tu m'atorgues 

alè, certa força i alta dosi de fina empenta.
Tu ets el motor, jo tan sols la bicicleta.

Avançaré sobre la neu,

avançaré pels camins blancs.

Poemapau

Foto: cartell elaborat pel Departament Pedagògic

Museu Arqueològic d'Split (Croàcia)

M'agradaria ser llum d'albada

m'agradaria ser avió de paper

m'agradaria poder desfer

els atacs, l'odi i les guerres,

m'agradaria ser llana o seda 

per vestir de festa la gent del carrer.

I llençar flors des de l'aire

amb la pluja a l'hora del te.

I estirar la llum del capvespre

per veure daurar la lluna d'hivern.

I pujar als cims més alts del Planeta

amb banderoles pintades al vent.

I passejar pels esculls i les simes

escampant desigs i somriures d'estels...

   M'agradaria.

Desperta!

Foto: Esglèsia de Santa Bàrbara, Sibenik (Croàcia)

Amaga la son sota el coixí

i obre els ulls així, així...

Atura badalls, deixa'ls al llit,

ja els retrobaràs aquesta nit.

Espavila, has d'anar ben eixerit

per caminar amb ritme i bon estil.

Que la vida t'espera:

no dormis, desperta!