Elogi a les vacances d'estiu

Matinar sense pressa,

aixecar-te a poc a poc,

vestir-te de qualsevol manera

i mirar cada flor com si fos la primera.

Entrar a cada raig de sol

com el vers entra al poema,

sentir la calor al cap i al front,

muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,

i gaudir de cada una de les hores

pintant el rellotge

amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,

passejar per la vinya mirant el mar,

saltar la sèquia espantant espiadimonis

i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,

esperar immòbil l'arc de Sant Martí,

recordant com era de canviant l'oratge en primavera

i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,

tractar amb carinyo als mosquits,

descriure el vol parabòlic d'una mosca,

i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.

Quan arriba l'estiu...

Quan arriba l'estiu

i ensumem flaires dolces.

Quan arriba l'estiu

i el cel emblaveix sobre els sostres.

Quan arriba l'estiu

i som bitxos del grup de les cuques

sabent que a l'estiu

tota cuca, tota, viu.

Quan arriba l'estiu

les nits són brillants,
els dies ens regalen

tempestes sobtades

i ensumem l'olor picant de la sal

barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.

Arxiveu, quan arriba l'estiu,

l'estoig i els deures al fons del calaix

i ja sou vent entre els arbres

o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,

sou ara onades a qualsevol oceà

i flors blanques al voltant d'un pou artesià.

Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,

aus migratòries cap al continent africà

o bacteris que el plàncton transportarà

fins a unes illes volcàniques est enllà.

Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,

els gelats tindran gust de suc tropical,

la vostra mirada albirarà l'univers sideral

i cada jornada serà d'aquell color especial

que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.

Que surti el sol!

Un altre dia rúfol,
blanquinós i fresc,
emboirat i humit.
Abillat de jornada tardoral,
allunyat d'acolorides perspectives.

Només conserva de la primavera
la dolça flaire de quatre flors blanques
amagades pels balcons,
els verds i taronges dels aparadors,
i el desig immens
de que arribi un dia el bon temps...

Que surti el sol
i ens il·lumini els paisatges!
Que surti el sol
i ens dauri els camins!

Volem veure el groc
als camps de blat,
el mar d'un blau calmat
entre la platja i el far
i les papallones volant
sobre les flors d'un prat.

Que surti el sol!

Entre aromes de primavera

A un escenari ric i fred

prepara el maig la retirada,

que ha d'entrar un juny vigorós

impulsat per la força de la llum

i el ritme bressolant de la ventada.

Arriba jove, madur i fastuós

entre aromes de primavera,

poms de flors plens de colors

i l'albada clara més matinera.

Són llargues les tardes,

són canviants els cels

i ens sorprèn sovint l'oratge.

El dies, assolellats,

tardans els vespres.

Nítides les nits,

esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...

Moments de calma

Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur

veig el balanceig de les branques,

ballar les fulles amb la llum

solar, diürna, càlida i plaent,

i també com el blau juga amb els verds

a recer de tots els vents.

Són moments de calma al meu univers,

són segons de vida plena,

que quan surti a córrer al camp

de perills se m'omplirà la carrera

sota aquest cel clar de primavera.

Sóc gossa de caça, vella,

dormo de nit emparada per les estrelles

i cada matí busco una veu de poeta

perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.

A Mollerussa

Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.

                                                                      

Sensació

Un gat a la teulada

arraulit entre la boira,

xemeneia de maons

amb niu de branques seques,

els camps verds

i ensenyant vermell,  unes roselles...

Tot ho veig

des del tren

i de seguida

queda enrere.

Arribo a Les Arrels

-és l'escola que m'espera-

plena de nenes i nens

tocats per la primavera.

Amb els braços oberts,

les veus de versos plenes,

els poemes a les parets

i a les mirades que m'estrenyen.

És bonica sensació:

sota una pluja d'aigua clara

veig la feina que allà queda,

veig l'empeny dels docents

per obrir les subtils portes

al món dels sons i els poemes.

Veig tant i tant treball fet,

veig la immensitat del temps,

veig un món de nit i estrelles,

veig el blau a un cel immens,

veig un paradís de mots i seda...

     Isabel,

      maig  2013

(POEMA  DEDICAT  A  L’ESCOLA

LES  ARRELS,  DE MOLLERUSSA)                                 

***

Poemes al Siloé

La tarda era gris,

el camp es mullava

i us jo vaig parlar

de com poemava.

Les vostres mirades

a la veu clavades

em feien viatjar

per rimes i paraules.

Us vaig regalar

primers versos

impresos

i encara la tarda

ens bressolava

veient dracs marins

dansant a la pissarra…

  Isabel, maig 2013

POEMA  DEDICAT A  ALUMNAT  I  PROFESSORAT

DE  L’ESCOLA  SILOÉ,  DE  MOLLERUSSA

Al paradís de les ombres

Entraré a una sala  fosca,
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.

I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.

Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.

Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.