Mirar al cel

Mirar al cel

i veure la capa gris i blanca

que oculta el blau

i reaviva l'esperança.

De plugim serè i constant

o tempesta sobtada,

de regal plujós de dalt

per iniciar amb encert 

l'esperada temporada

de rovellons, ceps i altres bolets

i pel bosc alguna esgarrinxada...

Dia gris de llum tènue

Dia gris de llum tènue

que s'empassa els records

d'un estiu que albira setembre

amb ganes de claudicar.

És la fi de la calor extrema,

és la fi d'un sol rei del món,

és l'inici del goig rovellat al bosc

i de les tempestes furtives que s'empassen la pols.

S'acaba agost, comença setembre...

Comença el temps polifacètic

ple d'hores en quadrícula,

fet de projectes, de desitgs,

amb un sol que ja declina

i que abreuja l'arribada de la nit.

S'acaben les llums a dojo,

la blavor més contundent,

el sabor de sal als llavis

i els dies amples de l'agost.

I a cada àmbit trobarem que els colors

s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc

mentre sedimenten els recents records

que les vacances guarden en conserva.

Que sigui benvingut setembre,

mes de verema, mes d'abundor,

mes de rebaixes a la calor,

cau dels inicis, de les rutines 

i dels capvespres suaus 

que equilibren els núvols amb la blancor...

Activitats per a l'estiu

Sonet del mar

Mar Mediterrànea, Cala Canyelles (Lloret de Mar)

Navega la brisa per sobre del mar,

navega ufana i aixeca escuma 

que juga àgil al blau més transparent,

mirall de la lluna, mirall dels estels.

I quan a l'albada continua el vent

i els núvols pinten gris i blanc al gran cel,

les onades s'animen i palpiten

amb força fent l'espectacle més complet.

Tot harmonia del constant moviment,

és coreografia al nostre univers

i sortidor de mots per escriure un vers.

El mar i el sol i jo i tu i el cel i el 

vent som vida cada nit, cada dia,

ballant plegats una dansa infinita.

És un dia clar

Flora d'Uganda



 

 

És un dia clar

de factura blava,

cel lluminós

i serena calma.

És un dia més

que el temps genera,

és un dia més,

una data a la cantera.

I a tots els continents,

a la Terra sencera,

hi ha gent que pateix,

hi ha gent que festeja,

hi ha pobles que lluiten

hi ha éssers que somien.

A cada racó

esclaten dia a dia

episodis de vida.

Elogi a les vacances d'estiu

Matinar sense pressa,

aixecar-te a poc a poc,

vestir-te de qualsevol manera

i mirar cada flor com si fos la primera.

Entrar a cada raig de sol

com el vers entra al poema,

sentir la calor al cap i al front,

muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,

i gaudir de cada una de les hores

pintant el rellotge

amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,

passejar per la vinya mirant el mar,

saltar la sèquia espantant espiadimonis

i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,

esperar immòbil l'arc de Sant Martí,

recordant com era de canviant l'oratge en primavera

i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,

tractar amb carinyo als mosquits,

descriure el vol parabòlic d'una mosca,

i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.