statcounter

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la lluna



Protagonista de moltes nits,

navegant del cel

sens motor ni rem.


Vela groga,

vela blanca,

"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

Poema de la nit



Extrema la foscor que cau sobre la terra,

punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella

i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Amb permís del poeta Margarit


Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.

(Enhorabona, senyor Margarit!)

dimarts, 7 d’octubre del 2008

La tardor s'ha fet poema





La tardor s’ha fet poema

per recórrer tot el cel

i pintar amb colors de somni

el camp sota els estels.



*

La tardor s’ha fet poema

per créixer entre els bolets

i posar mots d’intempèrie

a les fulles d’arbres i arrels.



*

La tardor s’ha fet poema

per musicar moments

i cantar al bell mig de la natura

a l’aire, sense prèvia partitura.



*


Festa de tardor

Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.

És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.

Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.

Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.


.................................................


Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.


Com un pinzell






Com un pinzell

caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.




Ballen tots




S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.