Gronxa una gota
la fulla morta,
cauran ambdues
al primer cop de vent.
Quedarà nua la branca
i el faig abillat d’hivern.
Sepulcre del bon temps
seran la terra i el cel,
i congelades les pluges
amb el fred més extrem.
Balles amb la música del temps,
marques ritmes pendulars
i vius a les parets, a les tauletes, als canells
als mòbils, a les places, als pecés...
T’admirem si ets puntual
et rebutgem quan t’enredereixes.
Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.
Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.
Avances ràpid els moments de plaer,
quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.
Ets amant del calendari,
amic d’agendes i aniversaris,
padrí de l’any que neix
i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.