Cel ric

Cel ric, escenari
de temps canviant.
Ruta de núvols,
tour de cent vents,
volum de llum,
vols d'ocells,
a baix, amunt,
figures a l'aire.
Brisa, ball
amb els arbres:
remor de natura
que a l'atmosfera sura...

I jo, a terra,
esperant que caigui la pluja.

Bany

Aigua de mar:
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.

Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.

Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.



***

Pujar al terrat

El silenci,
la foscor.

Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.

Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.

El silenci,
la foscor.

Ha tronat a mitja tarda

Ha tronat a mitja tarda,
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.

Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.

Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.

Flors d'un dia

Flors d'un dia.
Vermell d'harmonia,
cinc pètals de simetria radial.


L'hibiscus: vitalitat
i valentia incondicional.

Del baladre

No estan quietes les branques,
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.

Bonica i harmoniosa,
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.


És viu el baladre
i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.



***

Diumenges

Els diumenges de vacances
són dies malaguanyats;
si dupliqueu els descansos
podeu al final sortir malparats.

Oh, si els poguéssiu traslladar
al període laboral...!