Un país sense exèrcit

Vaig somiar un país sense exèrcit

ni soldats ni bombes ni tancs,

vaig somiar un país ple de parcs naturals,

colibrís, papallones i molts més animals.

*

Amb muntanyes i volcans,

aigües sulfuroses, boscos amb bromèlies

pluges tempestuoses i orquídies gegants.

Vaig somiar amb Costa Rica, un país real.

(Jose Figueres, un català, va abolir l'exèrcit a Costa Rica el 1948)

Detalls aquí.

***

D'emocions essencials

Ens parlen els llibres
de roques amb líquens,
ens parlen els llibres
de vells caçadors,
ens parlen d'històries
antigues i drames d'amor.


De grans aventures,
per mars orientals,
de planetes amb llunes
a un vers inventat.


De mags i princeses,
d'emocions essencials
que només en llegir-les
esdevenen reals.


Es col·loquen en filera els mots
i palpiten, si ens parlen al cor.

La bellesa del ritme

Poema dedicat a tots

els usuaris de la poesia,

poetes, lectores, lectors

i fades-madrines del món dels mots.

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.

Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,

sentir el tic-tac del rellotge

o la sintonia del noticiari...

***

Descobrir blau entre els núvols

quan la pluja s'escapa del cel,

patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.

***

Veure després com surt un sol sol,

i no nou, com hi ha al mapa del temps

que ensenyen a la tele els meteoròlegs.

***

I esperar que la foscor

ens bressoli els somnis,

i la nit arribi a poc a poc.

***

Ruixats i xàfecs

Ruixats intermitents

que reclamen la tardor,

acompanyen les fulles

en caure cap al terra

i ens refresquen l'atmosfera.

Gotes generoses,

passeig de l'aigua,

bellesa i vida feta pluja.

Soroll harmoniós,

ritme de la natura,

rimes rere els vidres...

Rememorar velles escenes.

Algun fangueig

amb xip-xap incorporat

i aquells xàfecs inesperats,

que un dia ens revitalitzen.

Anar a mar,

veure com tot esquitxa

i respirar aquella barreja

de salabror i aigua estricta...

***

Telescopi al prat

Quan la foscor més profunda
se'ns instal·la al voltant
plantem el telescopi al prat
per desentrellar els misteris
de les negres nits estelars.

Serà gran la collita:
aprendrem a mirar
i preguntar als planetes,
a les nebuloses,
als meteorits siderals
i a les constel·lacions espacials
difícils qüestions astronòmiques
que intriguen als humans.

Mesures i distàncies,
magnituts colossals,
i secrets orbitals
entre antigues llegendes celestials
i la més actual brossa còsmica...


***

El sol i la lluna

El sol i la lluna
dansen tot d'una.


El sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.





***