statcounter
divendres, 20 de novembre del 2009
dijous, 19 de novembre del 2009
Ens agraden els bolets
Ens agraden els bolets,
ens agraden els aromes
de fang i terra i molsa,
i d'aquella pluja amorosa
que es fa essència dins del bosc.
Ens agrada el raig de sol
que entra entre les branques
per il·luminar el rovelló
i assecar les herbes a migdia,
les solitàries, i les que bressolen teranyina.
Ens agraden la puagra i el pebràs,
l'amanita i el bolet de tinta,
el que creix damunt la soca
i els petits d'allà, a la vora de l'asfalt.
Ens agrada el bosc d'ara,
ens agraden tants colors,
anar a cercar bolets, cargols,
castanyes i cireretes d'arboç,
olors de natura,
el vent fresc de migjorn,
els núvols del capvespre,
pinyes, flors, i pinyons.
Etiquetes de comentaris:
anar a buscar bolets,
els bolets,
poema de trador,
poema dels bolets
dimarts, 17 de novembre del 2009
Ens agrada el firmament!
Titil·len els estels,
vacil·len de nit al cel,
espurnegen, centellegen,
són guspires de l'univers.
I busquem constel·lacions
amb figures i els seus noms,
i de dia, anem als Planetaris
per mirar els astres del món.
Ens agrada el firmament!
vacil·len de nit al cel,
espurnegen, centellegen,
són guspires de l'univers.
I busquem constel·lacions
amb figures i els seus noms,
i de dia, anem als Planetaris
per mirar els astres del món.
Ens agrada el firmament!
***
Boires del matí
Boires del matí
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.
que oculteu el mar.
Li traieu la funció mirall
i les ganes d'emblavir.
*
Vent blanquinós
de textura etèria,
cel enganxifós
a la gran via aerèa.
*
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.
A migdia, el cel és trist,
la llum aclapara pena,
el mar no es deixa veure
i la ciutat, fosca, griseja.
*
Dia qualsevol de novembre:
el desencís d'una tardor
sense fred, ni pluja, ni aquella remor
que li atorga glamour al bosc,
als carrers urbans colors d'orfebre
i a la vida quiotidiana, sabor i alè.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Cercant mil respostes
Estira't al terra
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.
Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.
Inventaren històries,
llegendes i mites.
I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.
sota els vanos d'una palmera
per veure com cada estel
il·lumina l'escena
teixint mapes i camins
a la nit més fosca i extrema.
Com tu, contemplaren abans,
egipcis, celtes, grecs i romans,
fenicis, nabateus, hitites i troians
constel·lacions d'extraordinàries formes.
Inventaren històries,
llegendes i mites.
I sota el titil·lar de les estrelles
seguim somiant aventures,
solcant l'infinit amb l'esguard
i cercant mil respostes
sense saber ben bé
formular els perquès.
Brillen els estels
Brillen els estels,
fan l'ullet a la Lluna
tenen tota la nit
per lluir-se al cel
entre el vent que belluga
les branques ja nues,
les branques ja nues,
i un núvol que hi juga.
Brillen els estels
cada nit a l'Univers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)