El futur

He rebut aquest arxiu.
Els alumnes de 4t de'n Joanvi canten així de bé.
Lletra: Poema "El futur" (publicat al blog aulapoesianadal)
Música: La base instrumental està extreta de la cançó "Everything is gonna be alright" de Sweetbox la que al mateix temps té com a base Suite Air nº 3 de Bach.





El futur

Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hivern eixut

Fantasma alat
amorf, buit i gelat
que aclapara voluntats
i s'arreplega
refusant el teu esguard,
amarant crostes
de feixugues nafres
que el temps no guarirà...

Hivern eixut,
de cels sòlids i/o sòrdids,
gris corcat
i silencis que tallen el futur
en làmines de formes impossibles.
per estavellar-s'hi en cruels intents d'harmonies.



***

Solcar l'hivern

Fred intens,

cara gelada.

Neu, gel,

vent d'alta volada;

solcar l'hivern

buscant el sol

amb la mirada.

I esperar la nit,

nit estrellada

amb lluna blanca

i raigs de plata.

S'emporta el vent les paraules

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturem les poetes,
les ensumen entre la pluja
o dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres antigues d'un palau.

Rimen, s'ordenen al cos del vers,
aclaparen la bellesa del ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Divertimento

Sonen les paraules

Un extraordinari magatzem de paraules:

la Biblioteca d'Alexandria

Sonen les paraules,

tenen veu, són vives,

marquen ritme

i arroseguen pel poema

sons que ballen

entre els silencis de la por,

contra l'oblid i per salvar records,

sons que salten

dels pensaments

als quatre vents,

sons que expliquen de debò

que n'és de bonic o no el món.

Omplir el món de poesia

Podem omplir el món de poesia,

podem sortir de la monotonia

i gaudir del ball del mots a una cançó.

Podem parlar del matís d'un núvol,

del vent més fred que ens empeny el pas,

d'aquella llum tendre que a l'alba

ens pinta amb raigs un dia nou.

h

Podem escriure rimada una historieta,

o explicar mil i una il·lusió,

podem somiar estant desperts

i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.

b

I buscar-nos rapsodes

que posin veus càlides amb so harmoniós

a les paraules estampades

als papers i a les pantalles de l'ordinador.

m

***