Poesiaula

dilluns, 3 de maig del 2010

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.

Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.

I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.

Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.

Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***

A la trama de la sintaxi

Furguen els mots pel cap

fins que surten ben trenats

a la trama de la sintaxi

per rescatar de cop una emoció

emparada pel ritme del so.

A aquella estructura dita poema

que d'immediat ens allibera,

que ens condueix a la sortida

pels foscos camins del laberint,

que de rima, silenci i veu s'alimenta.

A aquesta estructura dita poema...

diumenge, 2 de maig del 2010

Tanques

Tanques i reductes
que limiten els mots;
espai de trencadissa,
una veu etèria frisa
per esquerdar el fràgil vidre
que equilibra el món.

Aroma de mot

Foto: flor de canyella i llorer, regal de Dolors Todolí per il·lustrar aquest poema.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

A fum i foguera,
a perfum de flors.
A canyella i sabó,
a desert, riu i selva.

Olor de tinta vella,
de fotos en sèpia,
de rosa resseca,
de te verd amb menta.

De mercat medieval,
de tempesta fugissera,
de cruïlla del temps,
de pluja a la primavera.

A lectura infinita
de capvespre i nit,
albada, matí i migdia
i tarda que han fugit.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

dissabte, 1 de maig del 2010

Brolla maig

POEMA-REGAL

PER A LA MONTSERRAT

Brolla maig al calendari
amb seguici de flaire a diari.

Gessamí, roses i glicines
i les flors ja caduques dels fruiters,
el neret a les muntanyes
i a les vinyes, els nous verds.

Festa gran entre els bedolls,
brogit a l'entorn dels rierols,
i onades d'espigues a les estepes
que sota el sol fa dansar el vent.

Les cigonyes nien al metall
i a la capçada dels grans arbres.
Em portaren fa uns anys
cap a casa una germana
que aparegué al bressol
com una flor de temporada.

Després, es va fer gran
i cada any l'u de maig
celebrem la seva arribada.

I et vull felicitar
amb la poesia més primaveral,
que és el millor regal
per a una jornada tan celebrada,
germana petita estimada.

Maig, període de transició
entre el fred i la calor,
triomf de la llum
que allarga els nostres dies
i duu colors als jardins i als balcons
quan il·lumina la florida
dels geranis, les cortines i la vida.

Brolla maig al calendari.