L'octubre

M'agrada que s'obri el teló

i el bosc s'abilli de tardor,

que entri l'octubre a escena

carregat de boires i núvols,

que el cel ens regali pluges

entre pinzellades de fum

i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti

i esclatin els bolets,

que a la roureda creixin els ceps

i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,

i sentirem el picot, veurem un pit-roig

i la mallerenga es mourà inquieta

entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,

cauran, com les fulles, les figues

i els grocs tenyiran al camp la vida

competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre

madurant castanyes,

despertant fredors,

signant projectes,

emparant colors.

Fugirà en silenci

mudant enyors,

generant paraules

per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló

i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...

RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.

Dolça matèria

Dolça matèria

que ens promet deliciós llepar,

caramels que il·luminen

las tardes de pluja

o els matins de Nadal,

caramels que ens enganxen

al sucre amb colorants...

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)

Presumida, la lluna

ens omple la nit

envoltada d'estrelles

i foscors d'infinit.

Quin misteri insinua?

Quants secrets callarà?

És al món de les bruixes

fanalet d'embruixar,

és al gran univers

un cos sense més,

és la lluna font d'encanteri

i bon bressol per somniar

és gran reina al paradís sideral

és la llum d'intempèrie

que fa de la nit un imperi astral.

Domina els fluïts de la Terra,

orbita al nostre voltant

mentre determina

si una llavor germina

o si es corca un bolet,

si arriba al Nord la marea viva

o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.

***

Elegants

Elegants són les lletres

que, quietes al teclat,

esperen amb ànsia

el ball de les nostres mans.

***

Ens regala la natura

Ens regala la natura

aromes ancestrals,

imatges de somni,

sabors del mar i del camp,

gotes fresques de pluja

i la bellesa que mai no s'atura...

Ens regala la natura.

***

Tempestes sobtades

Tempestes sobtades,

ruixats minerals.

La transparència em xucla

com a la pluja el fang.

Veig els mons aquosos

d'esponges, algues i coralls,

veig l'univers dels planetes

amb llunes de plata al voltant.

I m'atrapen els somnis

entre els trons i els llamps

per viure de nit mil històries

que invento pel cel volant.

Amb espurnes que esclaten

i cavalls alats,

amb màgia emmirallada

a bocins i trossets de passats.

Em desperta l'albada

amb gotes d'aigua lliscant

pels vidres que els núvols

han volgut atrapar...