www.moto.gat

Les paraules

Han niat sota el cel les paraules,

viuen trenades als arbres del bosc.

Són la veu del vent a les branques,

són remor de les flames futures als troncs.

Són l'alè boirós de les bruixes,

són aroma de flors al cabell de les fades,

són raigs fugissers de la posta de sol...

Cerco embrancades a les herbes les lletres,

hi trobo amagats els rítmics i compassats mots.

I quan la nit amaga amb la lluna els misteris,

volen incerts centenars de mots fets poemes.

Els atrapo,

els escric;

són ales àgils de la veu,

són esquitxos i llums dels estels.

Són natura viva escampada al paper.

***

Llum d'hivern

Llum d'hivern

al cel des de la riba,

metall ballant a mar

i el vent fluint amb vida.

Curt el dia,

la nit s'estira.

La llum

Somriu la llum
mentre ens regala raigs.
Desfà el glaç,
fa visible l'aigua.

Sentint, tastant...

Sentint l'aroma fred de la rosada

amb la primera llum serena, blanca,

intensa i generosa de l'albada.

Tastant aquella gota del desgel

que llisca suau pel marbre

ters i daurat de la balustrada.

Xiulant la melodia, cantant-la.

Entre

Entre el silenci de la neu

i la música de la pluja;

entre el ritme àgil del vent

i les imatges de la lluna...

***

Tresor

Foto: magraner a Paüls

Tresor de cera

que pren el sol.

Fruit que madura

lluint color

al cercle de la natura

i de l'abundor.