Dansa

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa

que al cel dicta el vent

quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs

i cotó espès de plata,

es mou lentament,

anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol

molts raigs amaga,

dissimula tanta i tanta calor

que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall

a l'aigua de platja,

ja no hi ha brillants colors

als pètals de les flors,

ja no hi ha llum per pintar

els mil matisos de la plana

ni ganes de bany,

ni podem allargassar la mirada,

que el horitzó ja s'ha fos

entre la broma que baixa.

Un núvol gegant

s'apunta avui a la dansa.

Ballem tots amb el vent

i amb la pluja si canta...

A cada vers

Construir paradisos amb les paraules,

bufar la brisa que bressola el branquilló.

Sentir de la primera llum aquella remor

quan el Planeta ens regala el nou dia

i esperar que arribi el futur amb fe de vida.

Un munt d'ocupacions, 

un toll d'indefinides esperances

traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,

una esfera curulla de cel·les 

que amaguen sol·lícites mil perquès...

I anar avançant amb el cap ben alt

per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers

en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma

quan t'esprem les idees al suc dels sentiments

o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 

Parlar de tots el grisos de les pedres

i de l'harmonia natural

que copien de l'univers les disciplinades lletres.

-- 

Lluny

Lluny de matinar al mig de la fosca,

lluny del fred tallant de l'hivern,

lluny d'aquell gener que mai no s'acaba

ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges

i dels grills entre els grocs intensos dels camps

i la brisa càlida immensa de migdia

i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida

sense portes ni sostres ni llenya ni fum,

són els nostres negres regnes directes,

són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol

emmarquen les vives intensitats de les flors

i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua

mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.

Llegir, llegir...

Ens frega la pell l'aire fresc nou del matí.

No ens calen iot ni ferrari ni avioneta per fruir

d'una jornada d'estrena, d'un pom d'hores per gaudir

d'un bon llibre d'aventures, d'un vol amb Saint Exupery,

de compartir la gelor amb Scoot o Amudsen,

o la por de ser atacats pels vampirs (ahhhhh!) a mitja nit...

De bon matí

Surt del llit de bon matí,

que la fresca t'espavila

i la lluna encara al cel

des de dalt curiosa et mira.

Alça't i busca un llibre

que parli de l'alegria de la vida,

solca-hi l'esguard pels negres mots

i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.

Mira com la lluna s'acomiada.

Veus el sol entre les branques

i el misteri estrany de les ombres?

Mira com la brisa marina et pentina!

Mira com els núvols busquen mirall

i el troben circumscrit a la teva retina...

I ja ho tens tot. 

El cel, la vida, els mots,

el llibre...

El teu camí

Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers

amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.

Alimentar-te tastant les móres més madures,

les figues al seu punt i les nous o les ametlles

sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres

veient com el ball del vent s'instal·la als arbres

mentre avances cercant els nous paisatges,

mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.

Volar sent parotet, mosca, abella o papallona

i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal

Dia de sal,

dia de sol,

dia de mar

de sorra blanca

i brisa com cal.

Blau i bany;

aigua serena,

llum zenital.