Mirall de coure,
mirall el mar,
mirall dels núvols,
mirall canviant.

Gris brillant
de calma immensa,
plom subtil
amb llum lliscant.

Veiem les cases
veiem el mar:
és la gran ciutat
amb l'skyline nítid
entre l'arbrat.

Camins de pedres,
arrels i terra,
camins vora els pins
i espàrrecs de primavera...

Segona endevinalla d'aquesta temporada

Són els colors brillants de la natura

sota les boires de poderosa densitat,

són les llegendes de les bruixes

o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,

són les hores d'escannejar el bosc

o les tardes que en un sospir s'esfumen,

són les sopes, és el fum, 

és la cuina que s'activa,

són els cistells i les botes sobre el fang,

és l'olor de ranci i d'humitat,

és el temps dels interludis,

és la temporada entre la platja i l'esquiar,

són els raigs que juguen amb els núvols de pas,

és el triomf de la nostàlgia

i el record de l'estiu passat,

són els arbres que reposen,

són els vents sublims d'un aire

que ens transporta i fa volar.

És el mar que es refreda

i uns banys per posposar,

és la llarga espera,

que l'hivern ha d'arribar

i després la primavera

que ufana florirà...

Són els sons de la incertesa

i l'esperança en el què vindrà.

Segona endevinalla de la temporada

Són els colors brillants de la natura

sota les boires de poderosa densitat,

són les llegendes de les bruixes

o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,

són les hores d'escannejar el bosc

o les tardes que en un sospir s'esfumen,

són les sopes, és el fum, 

és la cuina que s'activa,

són els cistells i les botes sobre el fang,

és l'olor de ranci i d'humitat,

és el temps dels interludis,

és la temporada entre la platja i l'esquiar,

són els raigs que juguen amb els núvols de pas,

és el triomf de la nostàlgia

i el record de l'estiu passat,

són els arbres que reposen,

són els vents sublims d'un aire

que ens transporta i fa volar.

És el mar que es refreda

i uns banys per postpossar,

és la llarga espera,

que l'hivern ha d'arribar

i després la primavera

que ufana florirà...

Són els sons de la incertesa

i l'esperança en el què vindrà.

Primera endevinalla de la temporada

T'amagues sota l'herba,

et procures soletat,

surts ufà de la terra

i ets un excel·lent regal...

Octubre

Entres, octubre,

per la porta gran de la nit 

al gran regne del viure.

T'espera el bosc de color canviant,

les pluges solemnes a ciutat,

els terres emmirallats

i un calendari ja entrenat.

T'espera una llum somorta

cap al tard,

el tobogan d'un temps que passa de llarg

amb ritual de fulles seques

voleiant,

t'espera l'escalfor vora la llar

quan el fred a fora és novetat,

et ressonen ben constants

les passes incontables dels boletaires

i les albades cada dia més tardanes...

Trobes la fusta tallada,

el celler en ple procés,

a la cuina molta marxa

i el rebost ben equipat.

Trobes un any madur

que encara no s'acaba,

l'esplendor de la magrana

i la tardor en estat pur 

teixint a la natura filigrana...

Entres, octubre,

al gran regne del viure.

Com vells boletaires

Poetes, com vells boletaires

a la cerca dels mots

que aixequen la molsa,

traspassen bardisses,

i troben, un a un, els tresors...

Amb la flaire del bosc,

els aires de moltes albades,

el record dels ruixats

i la pinzellada subtil i espessa

que pinta el volum dens de tardor.

Paraules de vida,

esclat de sons 

que pel temps ens estiren

i ens abillen el món.

I jo, poeta boletaire,

de nit veig foc i espurnes,

la llum del cel amb lluna,

el ritme intens dels estels

i les paraules d'un poema excels.

Les que són transparents,

les que esdevenen pluja

i gotes sobre les fulles,

les paraules amb ritme

que parlen d'aquells racons

misteriosos sense nom

que musiquen la respiració...

Ja som a la tardor

Quan els mots 

respiren intempèrie

i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits

allargassen la foscor

i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins

ens regalen frescor

i la son mandra i por.

Quan el bosc

i el fang i el foc i el vent 

i les fulles parranderes

fan un món.

Quan passa tot això,

diem: oh! ja som a la tardor...