statcounter
diumenge, 27 d’abril del 2008
Bany de primavera
Un cop de vent s’emporta els núvols,
no hi ha boira, el cel és clar.
Entra un bany de primavera
en obrir a l’alba la finestra,
cada nou raig és un esclat
entre aromes florals intenses.
Es compleix el ritual:
l’any gira estacional.
dijous, 24 d’abril del 2008
dimecres, 23 d’abril del 2008
Els llibres
Veus, arguments i paraules,
preguntes, històries,
vides, futurs i presents,
ciència, sublims sabers,
filosofies profundes,
pensaments,
remors del passat,
caligrafies antigues
i mons al llindar de la fe.
*
Camins oberts al no ser,
caixes tancades,
testimonis del temps,
minúcies estèrils
romancers de sèpia paper.
*
Imatges,
renecs,
capricis dels grecs.
Cirílic escrit per a analfabets.
Sonets.
*
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
llibres
23 d'abril, dia del llibre. Satina la tinta
dilluns, 21 d’abril del 2008
Ens ha escrit una carta la Terra
Ens ha escrit una carta la Terra
amb lletres de pedra als camins,
punts i comes d’aigua de pluja
i els signes a espigues de lli.
Haurem d’aprendre a llegir
la llengua antiga del Planeta;
la hem oblidat, és ja jeroglífic.
Espècies en risc?
Canvi climàtic?...
És l’estira i arronsa d’una pell
endurida per tant desgavell.
Però la Terra ens estima
i gaudeix quan ens regala l'alè.
Li agrada atreure’ns amb la gravetat,
ens reté i ens tracta bé,
ens regala blat amb roselles,
llavors a expenses del vent,
rius per emmirallar la lluna
i papallones precioses de vida nocturna.
Ens regala nits fredes,
oceans, parcs temàtics per tempestes,
cavalls nans a llunyanes estepes
i muntanyes diccionaris de blancor.
Ens regala la calor del sol,
fruites dolces d’estiu,
espàrrecs amorosos de marge
i trufes que busquen els porcs.
Ens regala plugims
i cataractes de plata,
tardors d’abundors
amb castanyes i pinyons.
Ens regala vaques i cabres,
ocells de colors,
el foc dels pastors
i albades amb reflexes d' or.
Ens ha escrit una carta la Terra.
amb lletres de pedra als camins,
punts i comes d’aigua de pluja
i els signes a espigues de lli.
Haurem d’aprendre a llegir
la llengua antiga del Planeta;
la hem oblidat, és ja jeroglífic.
Espècies en risc?
Canvi climàtic?...
És l’estira i arronsa d’una pell
endurida per tant desgavell.
Però la Terra ens estima
i gaudeix quan ens regala l'alè.
Li agrada atreure’ns amb la gravetat,
ens reté i ens tracta bé,
ens regala blat amb roselles,
llavors a expenses del vent,
rius per emmirallar la lluna
i papallones precioses de vida nocturna.
Ens regala nits fredes,
oceans, parcs temàtics per tempestes,
cavalls nans a llunyanes estepes
i muntanyes diccionaris de blancor.
Ens regala la calor del sol,
fruites dolces d’estiu,
espàrrecs amorosos de marge
i trufes que busquen els porcs.
Ens regala plugims
i cataractes de plata,
tardors d’abundors
amb castanyes i pinyons.
Ens regala vaques i cabres,
ocells de colors,
el foc dels pastors
i albades amb reflexes d' or.
Ens ha escrit una carta la Terra.
Etiquetes de comentaris:
dia de la Terra,
natura,
Planeta
22 d'abril, Dia de la Terra
http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/04/poesia-infantil-i-juvenil-en-el-dia-de.html
Esclata el brancam
*
Esclata el brancam.
Els verds més tendres
s'enlairen i busquen el cel,
troben llum, volen aigua, senten vent.
*
La natura reneix
i perfuma l'ambient,
una olor fugissera
ens regala primavera.
*
Extracte de flors,
polsim de tempesta,
l'àgil vol d'un falciot
sota un raig que resta.
*
Meravelles de la Terra
que ens sorprèn amb la selva,
deserts, oceans i volcans
i mil racons que encara podem veure.
*
Etiquetes de comentaris:
hivern primavera,
natura,
olor,
Terra
diumenge, 20 d’abril del 2008
Diumenge variable
Pluja intermitent
d’un diumenge variable
sol trampós i vent,
gotes netes al capvespre.
Quan ja és fosc el cel
els núvols amaguen la lluna,
la nit neix obscura
i un fanal la dissimula.
Els carrers són deserts,
la ciutat esdevé abrupta
cada pas es barreja amb la pluja
i un gos blanc lluminós es mulla.
És el moment de perdre’s,
d’errar el rumb
i fruir del carrers
per clausurar aquest diumenge.
d’un diumenge variable
sol trampós i vent,
gotes netes al capvespre.
Quan ja és fosc el cel
els núvols amaguen la lluna,
la nit neix obscura
i un fanal la dissimula.
Els carrers són deserts,
la ciutat esdevé abrupta
cada pas es barreja amb la pluja
i un gos blanc lluminós es mulla.
És el moment de perdre’s,
d’errar el rumb
i fruir del carrers
per clausurar aquest diumenge.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Llisquen les gotes
Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.
Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...
Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.
Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.
Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.
Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...
Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.
Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.
Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.
Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...
divendres, 18 d’abril del 2008
Per celebrar tota la pluja
L'harmonia amb melodia
sona avui al carrer:
la gotellada inicia una dansa,
i els paraigües fan coreografia.
Els sons de cada esquitx
ressonen rítmicament,
només falta una tempesta
per celebrar una gran festa.
Si de sobte trons i llamps
ens coronessin la ciutat,
el concert seria gran estrena,
i a cada bassal naixeria una cantata.
I sobre els escenaris de la plana
cantarien tots els núvols
per mullar els camps de blat,
bressolant dolcement cada onada.
I als pobles de la costa
les rieres regarien l'horta,
els jardins tindrien flors
per pintar tot de colors.
I a les muntanyes,
els aligots i els trencapinyes
volarien cel amunt
per celebrar tota la pluja...
sona avui al carrer:
la gotellada inicia una dansa,
i els paraigües fan coreografia.
Els sons de cada esquitx
ressonen rítmicament,
només falta una tempesta
per celebrar una gran festa.
Si de sobte trons i llamps
ens coronessin la ciutat,
el concert seria gran estrena,
i a cada bassal naixeria una cantata.
I sobre els escenaris de la plana
cantarien tots els núvols
per mullar els camps de blat,
bressolant dolcement cada onada.
I als pobles de la costa
les rieres regarien l'horta,
els jardins tindrien flors
per pintar tot de colors.
I a les muntanyes,
els aligots i els trencapinyes
volarien cel amunt
per celebrar tota la pluja...
La llegenda
La princesa amb sa cort
contemplava les muralles,
i en caure el dia
reclamà balls i rondalles,
doncs la jove, pobreta, s'avorria.
Li portaren mags,
arribaren titellaires
però la millor diversió
era contemplar els firaires.
Cridaven mercaderies
mentre reien i bevien,
i oferien manuscrits
a un poble analfabet
que no escrivia ni llegia.
La princesa sobirana
instaurà, en veure el panorama,
una diada aquella anyada
dedicada als llibres i sa volada.
Inventà inflamada
la llegenda encara ara explicada
d'un cavaller valent
que rescatava a una gran dama
de les urpes enverinades
propietat d'un drac ardent.
El poble tenia curiositat
i aprenia, les lletres aprenia...
I és aquesta l'autèntica i veraç
història d'aquesta festa bibliogran.
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
drac,
Poema de Sant Jordi,
princesa
Fan una festa
Fan una festa ufanes les rates
furgant pels magatzems de prestigioses editorials:
fagociten vells manuals,
roseguen molts incunables.
I els seus fills, els ratolins més petits,
juguen alegres entre els llibres infantils.
furgant pels magatzems de prestigioses editorials:
fagociten vells manuals,
roseguen molts incunables.
I els seus fills, els ratolins més petits,
juguen alegres entre els llibres infantils.
Amb tanta nova producció
surten les rates en munió:
felices i contentes
fan una gran concentració
que avui és Sant Jordi,
el dia florit de la seva més preuada alimentació.
I a les biblioteques, entre roses,
lectures i sons, amagades
es somien de nit els animalons
entre els exemplars de nova adquisició.
A les clavegueres hi ha processó,
que totes les rates van a la gran celebració.
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
rates,
Sant Jordi
dijous, 17 d’abril del 2008
Plou
Plou a dojo,
plou a bots i barrals,
cau un xàfec ben sonor
musicant el ritme de l'abundor.
*
És un ruixat molt esperat,
sent un xim-xim s'ha estrenat.
És un ruixat d'antuvi desitjat
que acarona camps, pobles i ciutats,
que neteja l'atmosfera,
que arrossega polsims ratats,
que fa brillar les arbredes,
que mulla els nostres caps!!!!!
*
dimecres, 16 d’abril del 2008
Dia del llibre
Ja tenim moltes més hores
per llegir amb llum natural,
són record les nits llargues a fosques
i l'aire ens duu flaires florals.
*
Entre els llibres, novetats,
mots a dojo sobre fulls blancs,
ben il·lustrats.
La meravella del mercat!
*
I tothom llegirà
la contraportada falaguera
de la última exitosa novel·la.
*
I algú s'enlluernarà
amb un títol que mai més ja mirarà.
*
I molta gent anirà corrents
a comprar un exemplar molt anunciat...
*
*
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
Sant Jordi
L'alè de primavera
*
L'alè de primavera
s'ha instaurat avui al carrer:
els llibres prenen vida
i les roses són milers.
*
Passegen les princeses
i els dracs pels papers;
amb elegants cavallers
a l'escola omplen parets.
*
Quina festa especial:
Jocs Florals i poesies,
contes, llegendes i alegria!
*
Quina festa especial:
a la classe, poesies,
contes, llegendes i alegria!.
*
Poema dedicat als alumnes i a M. Alba, la mestra, de la classe de segon de primària del Ceip Monsenyor Gibert, de Sant Fruitós de Bages
Etiquetes de comentaris:
Jocs florals,
Sant Jordi
Poema de Sant Jordi
Vas buscant arreu poemes
que t'expliquin novetats
per reviure la festa lletrada
més celebrada.
*
I sols trobes els més clàssics,
només aquells tan consagrats
que ens reciten la llegenda
i es passegen pels altars.
*
Disfressem la princesa amb modelets,
fem ballar el drac a ritme de vals!
que Sant Jordi ens duu alegria,
llibres a dojo i roses per olorar...
*
Jocs Florals amb aromes a les lletres,
i sol i pluja i hores de cultura als carrers,
les lectures col·lectives,
i a les biblioteques la vida excelsa dels humans.
*
Els autors, reis per un dia
signen llibres aquí i allà,
els editors omplen ses arques
i els llibreters fan paquetets.
*
I si no trobes més poemes
fes servir aquest d'aquí:
t'ofereix alegria per a un dia
que és seu de festa des del matí,
acoloreix tots els indrets
i musica el pas d'un munt de gent.
*
Etiquetes de comentaris:
Poema de Sant Jordi,
Sant Jordi
dilluns, 14 d’abril del 2008
Aroma
Sovint m'acosto a un petit jardí urbà
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.
Aromes, colors
Aiguabarreig d'aromes hi al camp.
Els colors, determinats:
cada un delimitat
per l'essència de la planta
que li dóna a cada flor entitat.
Blau violat, la farigola,
blau mariner, el romaní
lila solar els lilàs,
taronja foc, els boixacs.
Els raïms de lilàs
La farigola ja florida
sota els raïms de lilàs.
Les cireres són petites,
la figuera ha esclatat:
un verd tendre tot ho pinta,
ha reeixit la llum primaveral.
*
Etiquetes de comentaris:
cireres,
figuera,
hivern primavera,
lilas,
llum
divendres, 11 d’abril del 2008
L'abril és juganer
*
Plom al cel
gris el carrer.
L' abril és juganer.
*
Ara, cel serè;
després s'afanya
i retalla núvols de trampa.
Sense aigua ni pluja,
secs.
secs.
*
dijous, 10 d’abril del 2008
Quin protocol!
Piles de llibres
busquen lectors
a la festa més culta
amb històries ocultes
gestades pels pensadors.
Roses vermelles,
senyeres,
quin protocol!
I els dracs sota els núvols primaverals
busquen princeses a castells medievals.
busquen lectors
a la festa més culta
amb històries ocultes
gestades pels pensadors.
Roses vermelles,
senyeres,
quin protocol!
I els dracs sota els núvols primaverals
busquen princeses a castells medievals.
El sol, quatre gotes i un ruixat
pinten al carrer
vida escrita al paper,
pinten al carrer
vida escrita al paper,
futur de lectura plaent.
I... a esperar que arribi l'abril de l'any vinent.
*
*
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
dracs,
Sant Jordi
dimecres, 9 d’abril del 2008
Festa lletrada
*
Tot l'any esperant la festa lletrada,
tot l'any recordant la Diada.
Cada abril se'ns acosta,
vestida d'aromes i flaires de gala.
Cada abril se'ns acosta,
màgia de lletra que estrena lectors
per sacsejar la mirada
i omplir el temps de goig.
*
Etiquetes de comentaris:
dia del llibre,
Sant Jordi
La pluja volia
La pluja volia remullar els colors
per fer-los visibles a tots els racons.
Posar-ne una lupa a les violetes del bosc
per atreure'n a tots els cargols.
Mullar cada ploma dels abellerols.
Lliscar sobre el blat,
ploure sobre el prat.
Omplir les poncelles de goig,
de blanc, de blau, de lila i de roig.
I acaronar el verd del camp.
La pluja volia remullar els colors
per fer-los visibles a tots els racons.
*
dimarts, 8 d’abril del 2008
Avui tampoc plourà?
La pluja es fa esperar,
pinta un cel blanc estripat
i el desig imminent d'un xàfec immediat
ens gira el cap desesperadament a dalt.
L'aigua escasseja,
ja no puc regar el jardí,
les plantes moren de gana
i al gat li esperen set vides de sequera.
Avui tampoc plourà?
El paraigües envelleix plegat,
les tempestes són objectes de relats,
la pluja fina al terrat és memòria d'un infant...
pinta un cel blanc estripat
i el desig imminent d'un xàfec immediat
ens gira el cap desesperadament a dalt.
L'aigua escasseja,
ja no puc regar el jardí,
les plantes moren de gana
i al gat li esperen set vides de sequera.
Avui tampoc plourà?
El paraigües envelleix plegat,
les tempestes són objectes de relats,
la pluja fina al terrat és memòria d'un infant...
...
dilluns, 7 d’abril del 2008
Tèrbol, fumat
Tèrbol, fumat,
com una teranyina.
Fosc, tapat,
sembla un au de rapinya
acorralant una rata espantada.
Com un matalàs vell de llana,
com una teranyina.
Fosc, tapat,
sembla un au de rapinya
acorralant una rata espantada.
Com un matalàs vell de llana,
cataracta mineral,
boira celestial entre bruta i blanca.
*
S'ha menjat els raigs
ha engolit la llum,
el cel ha devorat el sol.
Ja és un astre esporuguit,
el dia ha nascut trist.
Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,
les gotes braves d'una pluja esperada,
tan sols un núvol generós
ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.
Tan sols.
S'ha menjat els raigs
ha engolit la llum,
el cel ha devorat el sol.
Ja és un astre esporuguit,
el dia ha nascut trist.
Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,
les gotes braves d'una pluja esperada,
tan sols un núvol generós
ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.
Tan sols.
*
diumenge, 6 d’abril del 2008
Bona tarda
-Bona tarda!- et diu la taula
tota engrunes i plats buits,
-bona tarda!- et diu el sol
que tendeix a l'oest per fugir.
*
-Bona tarda! -murmura un núvol
-bona tarda!- xiuxiueixa el vent,
-bona tarda! -et saluda el cel,
-bona tarda! -canta el rellotge
quan li mires l'hora què és.
Et meravelles,
i amb veu clara els hi contestes:
-Bona tarda i bon profit,
que el dia no s'acaba
fins que s'estreni la nit!
Celebrem que aquestes hores
de llum càlida i repós
facin d'un dia finit
una data per afegir
al món dels millors records.
Bona tarda!
Bona tarda!
*
Bon dia
Treus un braç de entre els llençols
i et contesta la llum del sol
que t'aixeca les parpelles
i t'empeny del llit al món.
*
Et saluden les parets, et saluda la finestra,
et saluda el passadís, t'engoleix la cuina.
Et diu bon dia el bany
i el mirall et torna la cara d'un estrany.
S'atribolen els moments
i mentre et pentines ta mirada et reconeix,
t'ofereix una alegre benvinguda.
*
Et diu: -què siguis feliç, què tinguis bon dia!-.
*
dissabte, 5 d’abril del 2008
Bona nit
Ja la tarda estira el dia,
s'arrossega el sol pel cel,
no s'amaga, no encara,
que vol seguir essent el rei.
*
*
Però la Terra gira i gira,
i quan ja no el veiem
a l'horitzó el sol és sols reflex.
La nit lentament arriba.
*
*
Escalfa l'altra cara del Planeta,
la foscor ens fica al llit
i ens duu al món dels somnis.
Fins demà, bona nit.
*
*
divendres, 4 d’abril del 2008
La mandra
*
Ens ataca a tots la mandra,
ai, quin estat més destraler!
*
Ens minva l'esperit,
ens xarrupa l'energia
i ens deixa estabornits.
*
Anem mig adormits
les tardes i els matins
com fantasmes fora el llit.
*
Ataca a funcionaris i a bombers,
ataca a xiquetes i xiquets,
ataca a iaies, pares, mares i tiets,
ataca a llenyataires i raiers,
ataca a mestres de tallers,
ataca a artistes i someliers,
ataca a periodistes i cuiners.
*
Ens ataca.
Ara ja no puc més.
La mandra em fa callar
i m'estira al sofà.
Sobirana m'aixafa,
ja no em podré aixecar.
*
I és què un atac de mandra
et desconfigura el tarannà!
*
Harmonia d'un poema
L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...
Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.
El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...
Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.
El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.
Dia i nit
dijous, 3 d’abril del 2008
Un porquet
A cada llar un porquet
per menjar el pa sobrer,
que al costat del mar fos mariner
i a muntanya excursionista
per buscar trufes amb el seu alè.
Cada rosa
*
El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.
La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.
*
El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.
La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.
*
Ensumar
Ensumar el jardí, l'olor que fa.
Esperar que floreixi cada rosa
sota el sol rogent de primavera
sabent que un dia plourà
per regar cada bri d'herba,
cada planta, cada arbre.
Ensumar el jardí, l'olor que fa.
Etiquetes de comentaris:
hivern primavera,
jardí,
pluja,
rosa
dimecres, 2 d’abril del 2008
Poema per fer dormir un drac
*
Tots els esbarzers bressolaven al matí
un ou gegant amb closca d'or i platí.
*
A migdia l'ou s'obria
i un drac petit naixia.
Una rosa roja se'l mirà
i la flaire d'abril li regalà
mentre el drac s'adormia:
l'aroma floral l'embadalia.
Somià el drac
que la rosa li oferia
cada pètal si obeïa
una veu ancestral
que li manava sigilosa
treure foc pels queixals
i ser ferotge cada any un dia.
*
Etiquetes de comentaris:
drac,
rosa,
Sant Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)