Sintonia

Sintonia amb l'univers,
mantres rítmics i serens
que ens dipositen mots al vers,
significat al conjunt de les paraules
i harmonia interna al poema...

Copsar un moment,
definir una il·lusió,
anunciar una esperança,
improvisar la lucidesa del moment,
descriure el matís d'un raig,
descobrir remors al llindar del silenci,
regalar sons rimats a les oïdes més sublims
i algunes enyorances ponderades.

Fondre's en aquella llum clarivident
mentre avances, com les onades,
pel batec de les paraules.

Suma

Foto: Ondarroa (Euskadi)

La suma d'esforços
en la mateixa direcció
i ben coordinats,
ens fa lliscar millor.


***

Aroma en blau

Foto: romaní. Montblanc (Tarragona)

Qui vola?

Foto: Senegal

Una llibreria a Budapest

A la platja

A la platja,
sobre la sorra,
sota el cel.

Viu, vola,
passeja i pernocta
l'estiracabells.

El primer raig

El primer raig
estrena un dia
per bastir la vida.

Tots els verds

Eucaliptus i baladres,
matolls, pins i llorers
es bressolen a la tarda
i llueixen tots els verds.



***

Columnes de marbre

Foto: Xipre


Columnes de marbre
s'eleven al cel
dels antics grecs.

Marques d'aigua
i reflex de nacre
sota els capitells.

Volum incert
d'un temple vell
que ja no existeix.

Minven les hores de sol

Foto: la Palma (Canarias)


Minven les hores de sol,
la nit ens atrapa sopant
i l'albada comença
cada dia una mica més tard.

L'estiu encomana alegria,
lluminària extensa i calor.
Ens regala bonics panorames
i temps ric per a les excursions.
Anirem als boscos
i a berenar a les fonts.
Cercarem sota el boix
els bolets que s'avancen a la tardor.
Cercarem maduixetes i gerds,
cercarem farigola florida per a les sopes d'hivern.
Cercarem paisatges lluminosos
per guardar-los a la memòria
amb diploma d'honor a la zona de preferent record.
Gaudirem de brises i frescor
quan el sol al vespre es pon,
contemplarem una nit a l'agost
com plouen els estels al mig de la foscor.

Cercarem els reflexes del primer raig del dia,
cercarem papallones i grills als camps engroguits,
cercarem l'abundor de les hortes i els arbres fruiters,
cercarem gelats de gustos atàvics,
cercarem llamps a les tempestes,
cercarem noves rimes pel plaer serè que signa l'estiu.

Escriurem amb paraules marineres poemes,
escriurem versos que descriguin la natura, com juga,
escriurem mots que continguin a les lletres tots els colors
per descriure amb pintura dels sons
tot el nostre bell i vell món...

De la tarda a la nit

Foto: illa de Mazzorbo (Venecia)

Quan la tarda enfila un passeig de llum
i les hores llisquen suaus,
quan s'endevina ja el capvespre
amb incipients volums
que pinten de rosats al cel un bell espectre.

Quan el dia s'ha fet còmplice del sol
per madurar el temps, la vida i els éssers.
Quan al llindar del ball terrestre
tanquem l'escenari d'un dia ja finit.

Comença un nou projecte:
el trencaclosques que la nit
ens regala tan sovint
-cada dia una vegada-
fet de peces d'un astrònom arquitecte
a un cel que lentament va enfosquint.

Nebuloses, constel·lacions,
pluges estivals d'estels,
planetes, la lluna, cometes, satèl·lits
i tota la magnificència de l'Univers.

El marc sublim pel dolç insomni
farcit de màgia i encantaments,
vols de bruixes amb les escombres,
velles històries cau de misteris
i aquells mots d'embarbussaments
que serveixen per fer encanteris.


***

del blog "Papallones en la llum"

Sandra Dominguez Roig, bloguera i poeta de primera, ens ha sorprès al "Papallones en la llum" amb aquest text, donant vida versaire a uns quants blogs que ens atrapen a aquesta xarxa que anem construint... El poesiaula se sent molt content de figurar-hi.

POEMA ALS SEGUIDORS I ALS QUE SEGUEIXO

Faig 200 km de mala carretera caminant a palpentes amb un tel als ulls cercant una sortida digna,
albiro els primers gestos del verd que s'empelten en el miratge d'un oasis enmig del desert.
Llenço engrunes en les passes en l'arena de mots emblocats, paraules i mots que em perden giravoltant en un bosc del somni.
A l'altra cara de la lluna hi ha un pais secret, un racò a dalt del mon on plorar, tranquila les obstinacions que em reberveren i em deixen les pupiles d'un tèrbol atzur.
Així vaig cosint un llibre artesà, per a omplir una biblioteca imaginaria aprenent de l'aula de poesia, m'esclata l'art en el vers a volta de malmetre'l.
Quatre apunts de metafisica quotidiana per a no esdevenir FUMH.
Tretze vents em destrocen el castell de cartes.
Lluny de caurem les llágrimes que algun cop pesaven 80 gr de comunicació literaria.
M''impulsa el vol i penso:-bloquejat-.


Moltes gràcies a tu, Sandra!

Colors d'estiu

Enlluerna el sol a diari,
enlluerna tot l'estiu
per pujar-li els colors
i pigmentar àrduament el món.


Intensifica els blaus,
ens regala mars safir i maragda,
intensifica els verds,
els grocs, els malves, els liles i els roigs
i fa dels camps quadres d'estampa.


Remou el nostre esguard,
ens aguditza la mirada
i ens fa guardar al record
unes llums d'exquisida pinzellada.





***

Poemes matemàtics una mica aromàtics

I


Helicoïdals les ventades
s'emporten la fullaraca
i la traslladen a gran velocitat.


II

Simètriques són les fulles,
segueixen un eix central.
Algunes flors, un eix radial.


III

Una lluna
dos ulls
tres pams
quatre estacions
cinc dits
sis eren sis
set dies
vuit, ple
nou mesos
deu? déu n'hi do!
onze? premi!
dotze roses, oh! quin pom.


IV

Quantes fórmules apreses!
Demostracions i teoremes.
Hipòtesi, lògica, pensaments,
i la flaire de la terra després del plugim.
Fonts d'harmonia per la ment.


V

Una esfera?
La lluna plena!
Un arc?
La lluna creixent
d'estiu al cel.
(Crepuscle de mel,
geometria acolorida
sobre les flors i l'herba).

Arriba la calma

Després de la tempesta
arriba la calma.
Plàcida, solemne i serena
al mar la llum es banya.

Quan les onades minven
i el vent descansa,
l'aigua ens reclama
i pinta el temps d'ambre.



******

Pinzellades de llum

Foto: escena rural de Madagascar, terra endins.

Vibració alterant freqüències,
(o freqüència vibracions?)
un bany rural fet de belleses.

Harmonia al nostre món,
pinzellades de llum i sons
que ens evoquen melodies,
flaires i sensacions...

Antics flaixos viscuts, records.

El mar, mogut

Foto: Cala Canyelles (Lloret de Mar)
23-07-09 a les 10:03



El mar, mogut.
Les ventades, sobiranes.
És gran el desassossec
i moltes les esquitxades!

La sorra resta mullada,
crida i salta la quitxalla;
sembla un circ la platja
i la brutícia sura a cada onada.

Desgraciats són els turistes
que han llogat l'apartament
per trobar-se unes jornades
de tant trist divertiment.



******

Les abelles

Sobrevolen les abelles
el tronc sec del cirerer,
són atretes per les fruites
que endolcien flaire i vent
tot al voltant fa molt de temps...

És memòria olfactiva?
Segell genètic
ancestralment aprés?
Per què venen les abelles
si ja no tenen res a fer?


Sobrevolen les abelles
el tronc vell del cirerer.



***

Els mots

Imatge: Espectograma veu humana, femenina, dient :"it's all Greek to me"

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Human_voice_spectrogram.jpg

(Gràcies, Daniel)

T'envolten els mots
són idees, són veu,
són harmonia de sons.

Mantres, vibracions,
freqüències d'ones sonores
Paraules dites, mots.



***

El meu paisatge

Creix la gespa

Creix la gespa
al voltant del cirerer.
Ballen les branques del llorer.




***

La flor de l'hibiscus

Vermell pujat,
flor d'un dia.
De nit, pansida.

Estiu!

Foto: Cala Canyelles. Lloret (Girona)

Estiu!

Sense quadres ni graelles,
sense distribució horària,
sense presons
ni comptabilitats al minut.

Sense llistes ni requadres
ni moviments sincronitzats.

Temps immens,
solemne, intens,
seu d'ensonyaments,
de reflexes i visions,
cau d'excelsa vida,
de plaers amb extensions,
de salabror o dolçor a l'aire,
d'enginys nous al sabor,
de dormir segons la son,
de xerrades fora límits,
de badalls i estiraments,
d'exercicis del cervell,
de sorpreses sota el sol...

Estiu!

Llamps i trons

Albada avui de llamps i trons,
pluja intensa, tot sorolls.
Aigua a dojo, llums flagrants
neix un dia amb color estrany.

Ventades en totes direccions,
cel trist i gris que genera son,
esborra xafogors i calorades,
remena tempestes pels records
i modifica, a poc a poc,
a cadascú el seu petit món.



***

Bufa un vent

Foto: Madagascar

Bufa un vent
que espanta les fulles,
despentina natures
i flueix en remolins.

Aixeca papers
remou les aigües,
fa soroll per les finestres
i empeny olors aliens.

Tanca alegries
a la presó de la por.

Remena paisatges,
esfuma harmonies,
esvaeix colors,
anuncia tempesta
amb coneguda remor...



***

Llum de tarda

Fotos: vegetació Delta de l'Ebre

Llum de tarda,
verd candent.

Si una hora s'amaga,
ve la següent
i sense rellotge,
el capvespre es fa present
pintant la natura
de llums i colors absents.

I els oblits d'altres temps,
les paraules ja ignorades
i records innocents
esdevenint sobtat present.

Pels camins de vacances

Ventades sobtades
rebenten onades
que es trenquen de cop.

Bressolada contínua
de brillants lluminosos
surant sobre el mar.

Harmonia de blaus
amb que l'estiu avia
les masses celestials,
els mars i oceans
i el soroll de la vida
que ens empeny pas a pas
pels camins de vacances
i els senders sensorials.

Pels temps farcits
de noves aventures,
de mirades i llunes,
de profundes nits,
de sabors i cultures,
de llindars infinits.


Què bufi el vent!
Què es trenquin les onades!
És temps per fruir
d'aires marins i denses volades.




***

Poemes i estacions

Li escriu un poema

l'estiu a l’hivern.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.

Li contesta l’hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trist i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.

Intervé tot seguit
la sàvia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.

I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:
-jo us regalo a tots
excel·lents collites,
varietats de colors
i llums de textures infinites.

Fa 40 anys

Milions de mirades

Té cràters i valls i mars,
té pols immòbil, silencis
i un món secret sideral.

Té magnetisme i misteri,
contes i llegendes amb música i balls,
històries de nits i miralls.

És discreta i prudent,
solemne al cel.
Llum blanca de fantasma,
fanal a voltes d'acer,
a voltes de plata,
llum fluorescent,
lluminescència aliena,
bola de vidre amb foguera
bola de vidre de mida canviant;
s'esvaeix amb l'albada,
conserva encara d'Armstrog la petjada,
i la memòria de milions de mirades
contemplant el salt al gris de la pantalla.

Què és?

De dia marxa,
el sol la treu.

De nit dansa,
al cel es veu.


***

Solució: la lluna

A la lluna!

Melodia quotidiana,
harmonia a l'univers.
Petjada d'astronauta,
imatges de ballet.


Van anar a la lluna,
van fer un viatge en coet,
i van tornar a la Terra
contemplant el firmament.




***

40è aniversari

Buz Aldrin, astronauta de la Nasa i segona persona en trepitjar la Lluna ara fa quaranta anys, canta rap. (Font: "Noticias del Cosmos")

Making of Buzz Aldrin's Rocket Experience w/ Snoop Dogg and Talib Kweli from Buzz Aldrin

A la lluna

Foto: els tripulants de l'Apollo XI

That's one step for a man, one giant leap for mankind.

Neil Armstrong

La pols de la sega

Foto: la lluna
(aquesta foto no és meva)



La pols de la sega,
l'olor d'aviram,
al cel neix un flam.

És la lluna plena,
d'estius enrere
al sostre de vidre
que la nit va desant.

I ens retorna, de tant en tant,
com el gust dels tramussos,
com l'all refregat al pa torrat.




***

De lletres

Foto: Xipre


Quan poca gent podia llegir,
l'escriptura es feia sobre pedra.
Indeleble, permanent, longeva.



***

Gris

Tota la massa celestial,

vaporada intensa gris a sobre el cap.

Solemne i tardoral

sobre un paisatge ja esvaït...

Preludi de xàfecs i plugims,

ventades sobtades,

oratge d'hores mortes

i paraules ofegades

per les primeres aiguades

i el fred que ha d'esdevenir.



***

Dansa del sol

Foto: Mauritània

Afable dansa del sol al firmament
passeig de llum cap a l'oest.
Dia a dia, d'estiu a hivern;
solsticis i equinoccis fidels al cel.

I lentament es fa de nit.
Naveguem per l'univers
mirem la lluna, li fem un vers.
I ens captiva la llum d'algun estel.




¨¨¨¨¨¨¨¨

L'olivera

A sol i serena
passa l'olivera
l'existència sencera.

Sota les estrelles,
sota els dies més blaus,
sota pluges i tempestes,
sota la lluna canviant.

Hi creixen les olives,
s'inflen al ras
seran aixeta d'oli,
seran banquet al plat.




***

Matí d'escuma

Matí d'escuma
cel frondós,
boirina densa
ambient bromós.

El bosc, massa verda
sense matisos.
Al jardí, tristes les flors.

Quieta la natura,
s'ha aturat el món?

Pintar

Seure,
mirar,
pensar,
pintar,
sentir...

Ser pinzell
pintura i quadre.
Ser blau del cel,
verds variats de l'herba.
Ser color sota la llum.

Pintar.

Paisatge zen

Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.

El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.

I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.

Són coses de l'antena

Foto: antenes d'un poble de Madagascar

La caixa tonta necessita
rebre les ones,
rebre el senyal.

Són coses de l'antena
instal·lada dalt d'un pal.

Nit plujosa d'estiu

Nit plujosa d'estiu,
gotims gruixuts,
esquitxos sonors
que repiquen fort.

Harmonia a la foscor
i delit pels sentits
substituts de la mirada.

Aromes,
remor de gotellada
frescor sobtada
i la negror reverenciada...

Serena és la tarda

Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

Els lemurs

Ens miren els lemurs,
ens miren des de dalt.

I és que cadascú mira
des d'allà on està.





Fotos: lemurs de Madagascar