Flocs de neu,
catifa blanca.
Fred arreu,
merenga i nata.
Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
ai!, una gran festa.
Estels de gel
als flocs dissenya
i al vent deté
una boira espesa.
statcounter
dimarts, 16 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Entre els flocs i el fred
Ja no sabem
si és la nevada
o l'ametller
de florida blanca;
és, però, la visió més clara
que ens rep en sortir de casa.
I cap al vespre,
matisos de rosat
als pètals de l'arbre
i als núvols de marbre.
Remors de colors
tènues del febrer
que acluca l'hivern
entre els flocs i el fred.
***
Etiquetes de comentaris:
ametller florit,
colors de l'hivern,
fred,
l'hivern,
nevada
diumenge, 14 de febrer del 2010
I cors als vidres...
Flocs de neu,
catifa blanca.
Fred arreu
merenga i nata.
Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
una gran festa.
Estels de gel
als flocs dissenya
i el vent deté
una boira espesa.
Dies eterns
a casa entren.
Tels visibles
per traçar amb l'índex
mots efímers
i cors als vidres...
catifa blanca.
Fred arreu
merenga i nata.
Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
una gran festa.
Estels de gel
als flocs dissenya
i el vent deté
una boira espesa.
Dies eterns
a casa entren.
Tels visibles
per traçar amb l'índex
mots efímers
i cors als vidres...
Etiquetes de comentaris:
febrer,
flocs de neu,
fred
Revifa el fred
Revifa el fred,
ens gela l'aire.
Gemega, disfressat de vent,
entre la grisor dels arbres.
Resseca pells,
trenca hàbits,
signa alés,
omple sepulcres,
envernissa nits
amb pinzells roïns
per robar vida als hàlits.
Et retè al llit,
et nega sons càlids,
et toca els ulls amb els dits,
no vol que els obris.
Dóna llum als somnis.
-Seguiu dormint,
fillets,
que el camp és gel
i la vida, iceberg-
...
ens gela l'aire.
Gemega, disfressat de vent,
entre la grisor dels arbres.
Resseca pells,
trenca hàbits,
signa alés,
omple sepulcres,
envernissa nits
amb pinzells roïns
per robar vida als hàlits.
Et retè al llit,
et nega sons càlids,
et toca els ulls amb els dits,
no vol que els obris.
Dóna llum als somnis.
...
-Seguiu dormint,
fillets,
que el camp és gel
i la vida, iceberg-
...
dissabte, 13 de febrer del 2010
Regaleu-me flors
No tenim pas permís
per engolir eternament la vida,
no podrem seguir sempre
contemplant aquest món.
Cal, per això,
endinsar-nos al temps
que per present és nostre
i no deixar per a un altre dia
les feines que ens pertoquen,
doncs ignorem el moment
del clau cojuntural punt final.
Regaleu-me flors
encara en vida,
que les vull ensumar
i explicar-vos amb mots
com m'agrada la florida.
Fer el poema més clar
amb la rima ben polida
i els versos sonors
a quatre estrofes sentides.
Dient que aquest pom
té una vida amb eixida
per la porta de la mort
i que reviurà sent record.
Que recull cada pètal
la natura exquisida
i que els verds del voltant
son l'esclat de la vida.
Regaleu-me flors
encara en vida!
per engolir eternament la vida,
no podrem seguir sempre
contemplant aquest món.
Cal, per això,
endinsar-nos al temps
que per present és nostre
i no deixar per a un altre dia
les feines que ens pertoquen,
doncs ignorem el moment
del clau cojuntural punt final.
Regaleu-me flors
encara en vida,
que les vull ensumar
i explicar-vos amb mots
com m'agrada la florida.
Fer el poema més clar
amb la rima ben polida
i els versos sonors
a quatre estrofes sentides.
Dient que aquest pom
té una vida amb eixida
per la porta de la mort
i que reviurà sent record.
Que recull cada pètal
la natura exquisida
i que els verds del voltant
son l'esclat de la vida.
Regaleu-me flors
encara en vida!
Etiquetes de comentaris:
flors,
flors de la mort,
mort
Subscriure's a:
Missatges (Atom)