M'agradaria

Foto: jardí de la Huerta de San Vicente (casa familiar de Garcia Lorca)
Granada

M'agradaria ser mot al teu poema,
m'agradaria ser veu de dolç encís
que digués les paraules més belles
que mai no s'han escrit...

M'agradaria ser vent entre les branques,
m'agradaria ser el primer núvol del matí
que despertés les fulles i els arbres
que dauren tot el jardí.

M'agradaria ser rellotge suís,
m'agradaria ser l'alè d'albada
que et recordés que n'és d'efímer
el nostre temps finit.

***

Nanopoema de temporada

Daurat ja el raïm,

la vinya ens reclama

i el most de cada gotim

la verema ens regala.

***

Les imatges

Foto: Cala Canyelles (Lloret de Mar). Costa Brava

S'aglutinen les imatges,
queden immobilitzades

a la pantalla del cervell.

És l'enyor de les vacances,
és el record del que va ser,

és un somni caducat,

és l'ahir, és ja mai més.

Com els raigs més fugissers

dels capvespres de setembre,

minven ara intensitat i temps.

Es dilueixen les imatges,

s'ofeguen lentament

en el pou fred del no res.



***

Sota els verds

foto: ginkgo a un parc urbà de Chengdú (Xina)



Sol i ombra
sota els verds
del ginkgo-biloba.

Vanos al vent,
ancestral benestar de l'orient.
Vanos al vent.



***

Nou poema per començar el curs

Quan la platja ja és regne de solitud
i el raïm daurat omple les vinyes.

Quan arriba a la fi l'estiu
i maduren al camp nous, ametlles i figues.

Quan el bosc ens promet collita
i la terra li demana a crits al cel la pluja.

Quan les vacances s'arxiven
i el calendari t'estampa a dins del temps,
has de començar el curs a escola
per omplir de lletres les llibretes,
de veus els passadissos i les aules,
de lectures els nous llibres,
de llum amb pampallugues l'immediat,
d'interrogants la vida,
de deures les tardes
i de futurs possibles el teu propi esdevenir.

Poemes per començar el curs

il·lustració Ward Jenkins

Nou curs

Capbussar-te al nou curs amb ganes,

respirar flaires d'un estiu encara recent

sentint històries quotidianes

i aventures il·lustrades.

Estrenar llibres i aules,

descobrir a les finestres

llums ja declinades

que s'estiren per claudicar de cop

en benefici d'un creixent cel fosc...

I escriure a la llibreta, malgrat tot,

el títol de la primera lliçó amb bona lletra.
setembre 2008

És aquesta nostra classe


És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

setembre 2007

Tots som Felipe