D'emocions essencials

Ens parlen els llibres
de roques amb líquens,
ens parlen els llibres
de vells caçadors,
ens parlen d'històries
antigues i drames d'amor.


De grans aventures,
per mars orientals,
de planetes amb llunes
a un vers inventat.


De mags i princeses,
d'emocions essencials
que només en llegir-les
esdevenen reals.


Es col·loquen en filera els mots
i palpiten, si ens parlen al cor.

La bellesa del ritme

Poema dedicat a tots

els usuaris de la poesia,

poetes, lectores, lectors

i fades-madrines del món dels mots.

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.

Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,

sentir el tic-tac del rellotge

o la sintonia del noticiari...

***

Descobrir blau entre els núvols

quan la pluja s'escapa del cel,

patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.

***

Veure després com surt un sol sol,

i no nou, com hi ha al mapa del temps

que ensenyen a la tele els meteoròlegs.

***

I esperar que la foscor

ens bressoli els somnis,

i la nit arribi a poc a poc.

***

Ruixats i xàfecs

Ruixats intermitents

que reclamen la tardor,

acompanyen les fulles

en caure cap al terra

i ens refresquen l'atmosfera.

Gotes generoses,

passeig de l'aigua,

bellesa i vida feta pluja.

Soroll harmoniós,

ritme de la natura,

rimes rere els vidres...

Rememorar velles escenes.

Algun fangueig

amb xip-xap incorporat

i aquells xàfecs inesperats,

que un dia ens revitalitzen.

Anar a mar,

veure com tot esquitxa

i respirar aquella barreja

de salabror i aigua estricta...

***

Telescopi al prat

Quan la foscor més profunda
se'ns instal·la al voltant
plantem el telescopi al prat
per desentrellar els misteris
de les negres nits estelars.

Serà gran la collita:
aprendrem a mirar
i preguntar als planetes,
a les nebuloses,
als meteorits siderals
i a les constel·lacions espacials
difícils qüestions astronòmiques
que intriguen als humans.

Mesures i distàncies,
magnituts colossals,
i secrets orbitals
entre antigues llegendes celestials
i la més actual brossa còsmica...


***

El sol i la lluna

El sol i la lluna
dansen tot d'una.


El sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.





***

Escriu l'estiu un poema...

Recupero un poema que l'estiu passat va escriure a l'hivern; com que al final parla la tardor, és molt oportú per a un dia com avui, en què sembla que la climatologia es posa d'acord amb el calendari.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.



Li contesta l'hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trista i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.




Intervé tot seguit
la sàvia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.




I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:
-jo us regalo a tots
excel·lents collites,
varietats de colors
i llums de textures infinites.


***