Poesiaula

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.

I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.

S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...

Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.

Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.

Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.

És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.

Juguen els mots

Juguen els mots pel cervell,

salten i salten del cap cap el cel.

Bategen estels,

foragiten boires,

saluden el sol,

expliquen històries.

Juguen els mots pel cervell,

fugen, són veu, són vers.

***

T'enganxen les paraules

T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.

Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.

Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Lluna blanca

Lluna blanca,

ull de la nit

joia i maga,

llum al llit.

Il·lumina els teus somnis,

passeja fina pels llençols,

travessa vidres i balcons

la desplaça a l'alba el sol.

Lluna blanca,

llum gelada

que acarona pels terrats

roba estesa i algun gat.

***

Trobar raons

Tenen ritme,
tenen so,
tenen música els mots,
tenen rima
a dins del cor.

Només cal trobar raons
perquè brollin els mots.

La bellesa de la nit,
la remor del camp sovint,
una foguera de palla i carbó
o les penetes de l'amor.

Només cal trobar raons,
i els poemes surten sols
si saps mirar l'entorn.