Arribaran dies freds de llum escasa,
seran hores difícils. Per valorar el sol
més desitjat que sovint s'amaga,
que aviat es posa a l'horitzó i marxa.
I regnaran les nits més llargues,
les hores fosques, amb estels, seran protagonistes
de l'inici d'un hivern gèlid i fred,
i ens col·locaran de cop a recer del cel.
Recordarem els estius càlids
i els banys a la platja amb brisa de ponent,
i aquella espera a l'aeroport
sabent que ens esperen, a dalt, els núvols i el sol.
I els els llibres, i els poemes,
i els diccionaris, i les llibretes
i el llenguatge i tots els mots
ens definiran mil sensacions,
totes les aventures
i les belleses d'aquest món.
Desitjarem hores de mil minuts
i ulleres tensores de les parpelles
per tenir visions il·limitades
i fruir d'històries il·lustrades. O relats.
statcounter
divendres, 13 de novembre del 2009
Alternança
L'herba verda del parc
s'ha cobert de fulles mortes;
el jardiner posa remei
passejant el tallagespa
amb rítmica i lleugera empenta.
Radical i contundent,
una imatge de tardor
esdevé candidata a primavera.
Fins que l'auró es decideix,
i deixa caure sobre l'herba
una altra fulla seca.
O dues, o tres, o més...
s'ha cobert de fulles mortes;
el jardiner posa remei
passejant el tallagespa
amb rítmica i lleugera empenta.
Radical i contundent,
una imatge de tardor
esdevé candidata a primavera.
Fins que l'auró es decideix,
i deixa caure sobre l'herba
una altra fulla seca.
O dues, o tres, o més...
dijous, 12 de novembre del 2009
Són sons
Tens la música i les tecles,
tens els mots i les idees,
tens la veu per dir el poema,
tens el silenci per callar.
Tens els versos al teu cap.
Surten,
viuen,
clamen,
criden,
xiuxiueixen
i són sons.
Cauen versos
Cauen versos de les branques,
cauen mots del castanyer;
fulles seques que s'estimben
i castanyes sobre el groc serè.
S'amaguen entre ombres,
i s'escriuen sobre el fang;
s'esborren amb les pluges
i s'obliden a l'hivern.
Cada tros de branquilló
i les pinyes i el boix
les cireretes d'arboç
i les pedres i els socs
i els arbres que no perden la verdor,
i les mallerengues i els tudons
son els noms presents al bosc
i fan versos que ens expliquen la tardor.
I no es cansen
ni de nit ni sota el sol,
que perviuen a la Terra,
aquesta nostra excelsa mansió.
Etiquetes de comentaris:
tardor,
versos i natura
dimecres, 11 de novembre del 2009
dimarts, 10 de novembre del 2009
Menú poètic
Primer plat:
Pica-pica de rodolins
amb moltes rimes variades
amarades en tintes de coloraines.
Segon plat:
Souflé d'estrofes llargues
i estofat de haikús
amb tempura de sonets.
Postres:
Flam de lletres endolcides
amb fruits de temporada
i milfulles en quartetes fines.
Pica-pica de rodolins
amb moltes rimes variades
amarades en tintes de coloraines.
Segon plat:
Souflé d'estrofes llargues
i estofat de haikús
amb tempura de sonets.
Postres:
Flam de lletres endolcides
amb fruits de temporada
i milfulles en quartetes fines.
Ha marxat el sol d'estiu
Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.
Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.
I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....
Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.
Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.
I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....
Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.
Etiquetes de comentaris:
bolets,
bosc de tardor,
tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)