Anar amunt, amunt

Volar sense ales

ballar amb el vent,

pujar a un globus i viure

a expenses del temps.

h

Descriure el món

com una gran maqueta,

camins i boscos integrats

a un paisatge d'aqüarel·la.

h

Anar amunt, amunt.

n

Sentir que ets globus per l'aire,

que el sol et regala llum,

que els núvols t'acompanyen

i que el terra t'acollirà a tu.

h

mmm

*************

Sota el sol

No vull tornar a veure el rostre de l'horror,

ni tants dies de polseguera gris i destrucció i incertesa.

No vull viure sota terra ni amagar-me a la trinxera,

que vull passejar pels camps, entre flors, sota el sol

i ensumar l'ambient dolç dels matins de primavera...

Pluja plàcida

Pluja plàcida de la nit

que sublima cada raig,

expandeix focus i llums

amb reflexes pel terra.

I el color tot esvaït...

Foto: el llac Mareotis. Alexandria (Egipte)



Evoca una òpera llunyana,
un triomf mai assolit,
la boira més assentada
i el color tot esvaït...

Fan escales els mots

Fan escales els mots,

hi circulen els fets;

cap amunt pugen àgils

cercant arguments,

adduint uts i ets.

Cap a baix, busquen mots

per localitzar solucions als errors.

Troben baranes modernistes,

troben decorats graons,

troben a voltes ascensors.

Troben sempre prèvies reflexions.

I pugen, i baixen

o escalen de cop,

cauen de vegades

al pou cec dels vells mots...

***

Són veus

Són veus callades al marge

són sons dèbils de goles amb por,

són mots destinats a l'oblit,

són crits que es perden a l'aire,

són ais que nafren les nits.

Els engoleix cap al no res

la llum del matí,

els engoleix el primer brogit,

l'enrenou diürn,

el coixí sonor

del dia a dia...

Eren veus callades,

eren sons dèbils,

eren mots de l'oblit,

eren crits a l'aire

eren ais de la nit.

És hora