L'ametller

Entrem al febrer

Entrem al febrer

amb pijama d'estels

i desig d'albada a l'alè.

Amb flors i poncelles

entre el gris dels fruiters

i raigs freds de lluna.

Entrem al febrer

escalant brevetats,

entre els espàrrecs de marge

i els camps verd incipient,

invasió dels brots tendres de blat

sota un sol que aviat riurà vertical...

Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.

I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.

Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.

A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.

El paper

Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)

Abans jo era un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,

a l'estiu gran ombrel·la,

a l'alba dolça poncella

i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions

a la meva essència,

he canviat l'estructura

per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,

de colors, reciclat o blanc,

net, sedós i tallant

lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,

sóc verge full per escriure,

fulla estampada de llibre;

pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,

cos quotidià de llibretes, revistes,

receptes, instruccions i diaris

esquelet dels diccionaris,

suport pels mars i continents

als mapes dels atles,

tresor disfressat de diners,

bastida de partitures,

prospectes i cançoners,

faristol per a aquest poema,

redactar la carta als Reis

o dibuixar un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

30 de gener, DENIP

Foto: Japó (llum i contrallum)

Dia

Escolar de la

No violència

I la

Pau

PAU

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables qüestions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia, gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

I. Barriel

(Poema publicat a aquest blog el dia 29 de gener de 2009)

***

Camuflatge

Univers ocre

a un racó del poble.

És poesia

T'atrapa el poema,

ja hi vius a dins

quan un núvol és tema

i la seva pluja té encís.

T'atrapa i musica

les petjades endavant,

quan t'endinses al fang

i esquitxes suc de rima.

És poesia l'herba

i el cargol,

la nit i el dia,

la cantata del sol,

la lluna que et mira,

el ritme dels mots,

el blau de la flor

el cel de colors

i el Planeta que gira.

Tot és poesia.

***