Seran tresors

Concentra cada gota
un feix de llum.
Engoleixen lluna i sol.
Brillen, i totes juntes
basteixen el futur.

A les plantes,
als camps, al tros,
al jardí i a les flors.

Als fruits,
carn i pell
tot lluentor.

Són,
seran les gotes
grans tresors.

Abasta la pluja

Abasta la pluja tots els silencis
i transforma les gotes en sons.

Quan esquitxen,
quan cauen,
quan repiquen contra els vidres
o mullen els cartrons que t'emboliquen el cos
i tota l'aigua t'anega el cor.

Verds

Foto: atzavares. Jardins a l'entrada del cementiri "El Alamein" (Egipte)

Terra i aigua

i llum del sol,

verds, regal per a la vista.

Segell de vida,

garantia d'un color

que fa del seu plural

esperança en l'abundor.

***

-after The Road-

***

Llum oberta

Llum oberta,
do d'una albada primerenca
que s'escapa de la nit,
que vol tancar un hivern
per rebre l'anunci de primavera
magnificant gradients...

T'aixeca del llit
des d'un silenci que serà aviat brogit,
t'assenyala amb cada raig,
i quan t'obre les parpelles
beneeix l'immediat del teu esguard.

Et regala un cel brillant,
et regala aroma suau l'albada
a extensió del temps enllà,
a una gran convidada
amb ball inclós de la mirada
per la pista just ara estrenada.

Fugisser hivern

Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)

Fugisser hivern.

T'esmicoles entre les hores

blaves del febrer

disfressat de caramell efímer

que el sol fa esdevenir goteig.

Saltes frisós entre els ametllers

capturant rosats i blancs

per pintar al cel unes estampes

carregades de sol i temps.

T'amagues juganer entre les branques

que dissimulen els brots d'espàrrecs,

crides els pollets de gavines a tastar el primer peix

i decretes florides acoloridament sobtades.

Vols ser el rei de les geleres

tot sabent que la banquisa

et porta indefinidament al cor,

i que tu regnes per sempre als pols...

Que ets gestor dels icebergs

que aculls pingüins i óssos,

que aixoplugues totes les blancors,

que emmiralles de nit llums dels estels.

Duus a casa corona blanca,

un ceptre gelat de noranta dies

i aquells crus vespres d'acer

que ens demanen si us plau fogueres.

Neves copiós als mars i oceans,

geles els vents

h

i t'enganxes a la terra

amb el risc de ser un dia fang,

de tenyir amb rovell aiguabareigs,

de fer inútils els camins,

de jugar amb el sol a esculpir allaus,

d'escombrar vessant avall les branques seques,

de rememorar Nadals que ja han passat,

d'aferrar-te a l'existència

i barrar al pas a un oratge amable

que ja està a punt d'arribar,

que reclama entre nosaltres una vital presència...

Fugisser hivern.

Ha d'arribar la primavera

Ha d'arribar la primavera,

han de florir marges i prats

i els arbres de la contrada

sota les pluges a raigs.

h

Han d'arribar les orenetes

amb l'augment de llum solar,

ha d'arribar el temps de les cireres

i dels verds brillants a cada pas.

h

Ha d'arribar la primavera

després de la lluna de març

i contemplar les nits d'estrelles

amb bocanades d'aire nou vivint al ras.

n

Ha d'arribar la primavera

per arxivar aquest hivern de glaç,

el ball de neu sobre les ginesteres

i tant de fred acumulat en un instant.

b

Ha d'arribar la primavera

i sentirem Vivaldi i Stravinsky i Strauss

per pintar escenes de cascades d'aigües clares

i sobrevolar, com la merla, rierols, rieres i barrancs

b

***

Ball de màscares

Ball de màscares a la sala,

ball de disfresses amb compàs

de swing, rock, jazz o vals.

n

Volar vestida amb farbalans,

saltar pel parquet més ben llustrat,

sentir-se protagonista

del reportatge exitós d'un periodista,

ser fada, infanta, sirena o gran artista,

ballar sota la màscara sense ser vista...

n

***

(Gràcies Joana, el teu comentari ha generat aquest poema)