Neix el sol

Neix el sol 

ben amagat

entre muntanyes

i núvols blancs,

L'alba el reclama,

el cel el rep

i el busca el fred.

Al mar és reflex,

al camp és verd,

al bosc és vida,

a casa alegria

i, avançant el dia,

tot ho tenyeix

fins que a l'orient

al vespre es perd.

Obre la cortina

fosca entre estels

i el negre del cel

calma el teu ritme.

Et quedes quiet,

i la nit somnia

que ets lluny del temps.

***

Abellerol

Abellerol de tots colors,

abellerol de bec dur, fort,

que espera quiet al brancam

un insecte per caçar, un senyal...

***

I anar viatjant pel món de les paraules

Les parpelles mig tancades,

els ulls, humitejats,

la visió lleument entelada

i les imatges emboirades

o filtrades pel sedàs...

I començar un breu poema

per explicar les sensacions,

descriure la blancor del camp

d'un matí d'hivern vora la mar

envoltat de gust fred i salat

o flaires d'un fum llunyà 

dissimulant penes al cor i soletats.

I de cop, deixar-se aixoplugar

per l'esperança en el sol de primavera.

I anar viatjant pel món de les paraules

per triar les que ens vulguin acompanyar

per tal de consolar nostres tristeses

i empènyer-nos les passes enllà, molt enllà.

Per obrir els ulls com plats,

per encendre llums per tot el voltant

i veure l'entorn ben emmarcat,

amb els límits nítids, ben dibuixats

i els paisatges carregats d'identitat.








***

Fred

Neu, glaç i gel i vent i fred...
Les muntanyes ja són blanques
i el cel, en continu moviment,
ens omple el temps de bafarades
amb cançons, poemes blancs
i dolces paraules enxarxades.

No volen els ocells,
se'ns fa visible el nostre alè,
s'atura l'hàlit de la natura
i ens agrada el cel d'hivern.

La llum de febrer

Ens entra a la vida la llum de febrer,

l'imminent cant de l'ametller,

la blancor arreu escampada

i mil promeses de nous verds...

Ens entra a la vida febrer

oferint-nos creixents jornades

per l'alegre oratge esvalotades

i pintades al nostre calendari 

amb la tinta gris d'estricta calma.

Flaires dolces al camp

dels calçots que es torren,

dels colors que fugen,

de la neu que es fon,

de les flors que surten,

dels cargols que van,

del sol que torna,

d'un cel que trona,

del núvol que escampa,

dels borrons que esclaten,

dels arbres que s'abillen i dansen...

Children's Peace Monument

Imatges d'Hiroshima, capital mundial de la Pau

No pren la neu al terra

                                                                       NO PREN LA NEU AL TERRA

                                    Ens atura el fred ambient,
                                    ens fa recular a cada intent 
                                    d'estirar les cames al passeig...

                                    No pren la neu al terra
                                    ni sobre la gespa verda,
                                    no pren l'entusiasme dels projectes,
                                    no pren a la nostra oïda el gemec
                                    dels que deixa al marge la fortuna.

                                    No pren la flama a la llenya,
                                    que la pluja i la neu
                                    i la humitat ambient 
                                    han fet sa gestió inoportuna.

Isabel Barriel

(Fotografia i muntatge de Miquel Traveria, extret del seu blog http://imatges-i-senssacions.blogspot.com)